23abr.

L’impacte de la tecnologia en la cura de les persones grans: una revolució en el sector geriàtric

abril 23, 2025 equimed 159

L’envelliment de la població és un dels majors reptes socials i sanitaris del segle XXI. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE, 2022), a Espanya hi ha més de 3,2 milions de persones amb discapacitat o limitacions en la seva vida diària, de les quals 677.300 tenen més de 80 anys. Aquesta realitat planteja la necessitat urgent de replantejar els sistemes de cures i apostar per models més eficients, personalitzats i sostenibles. En aquest context, la tecnologia s’ha convertit en una gran aliada.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS), en el seu Informe Mundial sobre l’Envelliment i la Salut (2015), defineix l’envelliment saludable com el procés de fomentar i mantenir la capacitat funcional que permet el benestar en la vellesa. Tanmateix, no totes les persones grans envelleixen en igualtat de condicions. Moltes afronten riscos de fragilitat, dependència i aïllament. Aquí és on la tecnologia pot marcar la diferència.

L’OMS, conscient d’aquesta situació, ha impulsat el Pla d’Acció Mundial sobre la resposta a la demència 2017-2025, que planteja un enfocament integral on s’inclouen no només les persones amb demència, sinó també els seus cuidadors, destacant la recerca i la innovació com a pilars fonamentals.

Tecnologia al servei de la cura: una transformació imparable

En les darreres dècades, l’avenç de les tecnologies digitals ha transformat completament la nostra manera de viure i cuidar-nos. La integració d’eines com la intel·ligència artificial, la robòtica, la telemedicina i els dispositius intel·ligents en l’àmbit geriàtric està redefinint els models d’atenció.

1. Intel·ligència Artificial: detecció, predicció i personalització

La intel·ligència artificial (IA) ja no és ciència-ficció. La seva capacitat per processar grans volums de dades en temps real permet desenvolupar sistemes predictius que detecten riscos de salut, monitoritzen malalties cròniques i ajuden en la presa de decisions clíniques. En la cura geriàtrica, la IA s’aplica per a:

Diagnòstics precoços (per exemple, detecció primerenca d’Alzheimer).
Anàlisi de patrons de comportament per prevenir caigudes o desorientació.
Personalització de tractaments i cures en funció del perfil del pacient.

A més, la IA integrada en aplicacions mòbils i plataformes de salut ha obert la porta a l’autogestió de la salut per part dels propis usuaris.

2. Atenció Integral Centrada en la Persona (AICP): humanisme i tecnologia

La tecnologia no pot ni ha de substituir el tracte humà. Per això, s’ha d’implantar sempre dins el marc de l’Atenció Integral Centrada en la Persona (AICP), que prioritza els valors, preferències i necessitats individuals.

A les residències geriàtriques, les noves tecnologies permeten:

Conèixer la història de vida de cada resident (apps com Envita4).
Dissenyar activitats terapèutiques personalitzades.
Fomentar la interacció social amb eines com tauletes interactives (Yeti tablets) o realitat virtual.
Mantenir el vincle amb els familiars, compartint moments importants o informant de canvis en l’estat de salut.

El Connex Spot Monitor (CSM) d’Equimed és una eina moderna i fàcil d’utilitzar, pensada per al monitoratge ràpid i precís de pacients, especialment adults grans. Entre les seves funcions principals destaquen:

Inici de sessió ràpid i segur: Ingrés amb un sol clic, compatible amb sistemes com Imprivata®.
Pressió arterial en només 15 segons: Gràcies a la tecnologia SureBP®.
Mesures més precises: Promitja els resultats per detectar millor la hipertensió.
Termòmetres integrats: Compatible amb SureTemp® Plus i Braun ThermoScan® PRO 6000.
Mesura d’oxigen en sang (SpO2): Amb sensors Masimo®, Nellcor® o Nonin® SpoO2.
Freqüència respiratòria: Utilitza la tecnologia Masimo ® RRp ®, sense sensors addicionals.
Connexió fàcil al sistema clínic (EMR): Per Wi-Fi, Ethernet®, Bluetooth® o Bluetooth Low Energy.
Ingrés automàtic d’alçada, pes i IMC: Amb balances com SECA.
Alertes primerenques: Ajuda a detectar complicacions potencials a temps.
Tot en un: Captura tots els signes vitals en menys d’un minut, des d’una pantalla tàctil clara i fàcil d’utilitzar.
Disseny adaptable: S’ajusta a les necessitats del centre mèdic amb diferents configuracions.

El Monitor CSM és una solució pràctica, ràpida i fiable per millorar la cura dels pacients i facilitar la tasca del personal mèdic.

3. Telemedicina: salut sense barreres

La telemedicina s’ha consolidat com una eina imprescindible, sobretot arran de la pandèmia. En geriatria, permet:

Consultes virtuals sense necessitat de desplaçaments.
Seguiment de malalties cròniques.
Coordinació entre centres de salut i residències.
Prescripció i renovació electrònica de tractaments.

Diversos estudis han demostrat que les intervencions en línia milloren la cognició, la salut mental i la qualitat de vida de les persones grans.

4. Robòtica i domòtica: cuidadors digitals

La robòtica està revolucionant la cura de les persones grans a través de dos tipus principals de solucions:

Robots de servei: ajuden amb les tasques domèstiques, recordatoris de medicació i mobilitat.
Robots de companyia o terapèutics: milloren l’estat d’ànim, estimulen la cognició i combaten la solitud.

Aquests robots ja s’utilitzen amb èxit en persones amb Alzheimer, ajudant en l’estimulació sensorial i en la participació social. La robòtica terapèutica representa una solució de gran valor afegit davant l’augment de la demanda de cures.

La domòtica, per la seva banda, permet automatitzar elements de la llar com llums, persianes o sistemes de climatització, facilitant l’autonomia dels grans i aportant confort i seguretat.

5. Dispositius intel·ligents: salut a l’abast d’un clic

Els wearables —rellotges, polseres o sensors integrats en peces de roba o calçat— permeten el monitoratge continu de paràmetres com la freqüència cardíaca, la pressió arterial, els nivells de glucosa o la qualitat del son. Aquests dispositius:

Promouen l’autocura.
Es sincronitzen amb apps i centres mèdics.
Alerten davant anomalies o caigudes.

A més, assistents virtuals com l’Alexa també són presents a moltes llars, ajudant a gestionar cites, recordar medicació o simplement entretenir.

Un dels majors desitjos de les persones grans és envellir a casa seva, envoltades dels seus records i rutines. Gràcies a la tecnologia, això ja és possible.

Aquest model no només millora la qualitat de vida, sinó que redueix costos sanitaris i allibera pressió sobre els sistemes públics de salut. Això sí, perquè sigui viable, és fonamental garantir l’accés a internet, l’alfabetització digital i el respecte a la privacitat.

6. Reptes pendents: la bretxa digital i la privacitat

Tot i els avenços, encara existeix una bretxa digital important que afecta especialment les dones grans, persones amb un nivell educatiu baix i residents en zones rurals. La inclusió digital és clau perquè la tecnologia no deixi ningú enrere.

Així mateix, és essencial garantir la protecció de dades i la seguretat digital. Els sistemes han de respectar la dignitat i privacitat de les persones grans, evitant qualsevol tipus de vulnerabilitat.

Beneficis i futur de la cura tecnològica

Els beneficis d’integrar tecnologia en la cura geriàtrica són múltiples:

Major autonomia i independència.
Millora en la qualitat i rapidesa de l’atenció.
Reducció d’hospitalitzacions innecessàries.
Prevenció de riscos i emergències.
Foment d’un envelliment actiu i saludable.

La salut pública també se’n beneficia: “les tecnologies permeten vigilar l’aparició de brots, promoure hàbits saludables i gestionar millor els recursos sanitaris. Eines com les històries clíniques electròniques i els sistemes de big data milloren la coordinació entre serveis i eviten duplicats”.

La tecnologia ha arribat per quedar-se, i en l’àmbit de la geriatria, el seu impacte és profund i transformador. Des de la intel·ligència artificial fins a la robòtica, passant per la telemedicina i els dispositius intel·ligents, estem assistint a una revolució que posa les persones grans al centre del sistema de cures.

Tanmateix, aquest canvi només serà efectiu si es garanteix un accés equitatiu, es respecta la privacitat i es manté sempre un enfocament humà. La combinació d’innovació tecnològica amb el model d’Atenció Integral Centrada en la Persona ens ofereix la possibilitat de construir un futur més just, més humà i connectat per a la nostra gent gran.

07abr.

Què és un electrocardiograma i per què és important per a la teva salut cardíaca?

abril 7, 2025 equimed 155

El cor és un dels òrgans més vitals del nostre cos, ja que és l’encarregat de bombar la sang que transporta oxigen i nutrients a tots els teixits. No obstant això, el bon funcionament del cor depèn d’una sèrie de senyals elèctriques que permeten que les seves diferents parts es contreguin en el moment adequat. Per verificar si aquestes senyals estan funcionant correctament, s’utilitza una prova anomenada electrocardiograma (ECG).

En aquest article, explorarem què és un electrocardiograma, com es realitza, per a què s’utilitza, què poden significar els seus resultats i per què és una eina essencial en el diagnòstic i monitoratge de malalties cardíaques.

Què és un electrocardiograma (ECG)?

Un electrocardiograma (ECG) és un examen mèdic simple, ràpid i no invasiu que permet registrar l’activitat elèctrica del teu cor. Cada vegada que el cor batega, es genera una senyal elèctrica que viatja a través de les seves quatre cambres, provocant que es contreguin i bombin sang a tot el cos.

Aquest procés de contracció i relaxació de les cambres del cor està controlat per impulsos elèctrics que s’originen en una àrea anomenada node sinoauricular (el marcapassos natural del cor). Aquestes senyals elèctriques poden ser captades i registrades mitjançant elèctrodes col·locats a la pell, i els resultats obtinguts es representen per una sèrie de línies ondulades.

A través d’aquest registre, els metges poden analitzar com es produeixen els batecs del cor, si el ritme és regular o irregular, i si la senyal elèctrica segueix el camí adequat a través del cor. A més, un ECG pot detectar problemes de la força i la sincronització de les senyals elèctriques, la qual cosa és crucial per identificar diverses malalties del cor.

Com es realitza un electrocardiograma?

Realitzar un electrocardiograma és un procediment relativament senzill.

El procés generalment inclou els següents passos:

1. Preparació

El pacient s’estira en una llitera i se li col·loquen petits elèctrodes adhesius en diverses parts del cos, com els braços, les cames i el pit. En alguns casos, el metge pot afaitar lleugerament la pell en la zona dels elèctrodes per garantir que s’adhereixin correctament.

2. Col·locació dels elèctrodes

Els elèctrodes estan connectats a cables que es connecten a una màquina que registra l’activitat elèctrica del cor.

3. Registre de l’activitat cardíaca

Mentre el pacient roman en repòs i tranquil, la màquina captura les senyals elèctriques del cor, creant un gràfic o una representació visual de l’activitat elèctrica. Aquest procediment generalment no dura més de 10 minuts.

4. Anàlisi dels resultats

Un cop realitzat l’ECG, els resultats es lliuren al metge per a la seva interpretació. Aquesta anàlisi pot ajudar a detectar possibles problemes cardíacs.

Per a què s’utilitza l’electrocardiograma?

L’electrocardiograma és una eina crucial en la medicina cardiovascular, ja que ajuda a diagnosticar una ampla varietat de problemes del cor, entre els quals s’inclouen:

Arrítmies
Trastorns en el ritme cardíac, ja sigui per batecs molt ràpids (taquicàrdia) o molt lents (bradicàrdia).

Cardiomiopatia
Malalties que afecten el múscul cardíac, dificultant la capacitat del cor per bombar sang adequadament.

Malalties de les artèries coronàries
Aquestes condicions poden causar obstruccions en els vasos sanguinis que subministren sang al cor.

Infart de miocardi (atac de cor)
Un ECG pot detectar signes d’un atac de cor recent o fins i tot d’atacs previs que no s’havien identificat.

Insuficiència cardíaca
Una condició en la qual el cor no pot bombar prou sang per satisfer les necessitats del cos.

Malalties de les vàlvules cardíaques
Afecten les vàlvules del cor, la qual cosa pot alterar el flux sanguini adequat.

Defectes cardíacs congènits
Problemes del cor presents des del naixement que poden ser identificats a través d’un ECG.

Quan es recomana realitzar un electrocardiograma?

Un electrocardiograma es recomana principalment quan el pacient presenta símptomes que poden estar relacionats amb problemes cardíacs.

Alguns d’aquests símptomes inclouen:

Dolor al pit: El dolor al pit és un dels símptomes més comuns d’un possible problema cardíac
Batecs irregulars o ràpids: Un cor que batega massa de pressa, de manera irregular o erràtica pot ser un indicatiu d’arítmies.
Dificultat per respirar: La manca d’alè pot estar associada amb malalties cardíaques que afecten la capacitat del cor per bombar sang.
Marejos o desmais: Aquests episodis poden ocórrer quan el flux sanguini cap al cervell es veu afectat.
Fatiga inexplicable: El cansament extrem pot ser un senyal que el cor no està funcionant de manera eficient.
Reducció de la capacitat per fer exercici: Si un pacient experimenta dificultat per realitzar activitats físiques que abans no li suposaven cap problema, pot ser necessari un ECG.

A més, l’electrocardiograma pot ser útil en els casos següents:

Per monitorar l’estat de salut del cor abans d’una cirurgia.
En pacients amb antecedents familiars de malalties cardíaques.
Si el pacient presenta condicions com la diabetis, que augmenten el risc de desenvolupar malalties del cor.

Quins són els riscos de l’electrocardiograma?

L’electrocardiograma és un procediment completament segur i no invasiu. No requereix l’ús d’agulles ni l’administració de medicaments, cosa que minimitza el risc d’efectes secundaris. Algunes persones poden experimentar una lleugera irritació a la pell després de retirar els elèctrodes, però això generalment desapareix ràpidament.

És important aclarir que l’ECG no implica cap tipus de descàrrega elèctrica al cos. Simplement registra l’activitat elèctrica natural del cor, per la qual cosa no hi ha risc que es produeixi una descàrrega elèctrica en el pacient.

Què signifiquen els resultats de l’electrocardiograma?

Els resultats de l’electrocardiograma es presenten com una sèrie d’ones que representen els diferents moments de l’activitat elèctrica del cor. Un ECG normal mostra un patró constant que indica que el cor batega de manera regular i eficient.

Si l’ECG revela que hi ha irregularitats en les ones, això podria indicar diversos problemes de salut, com ara:

Arrítmies: si els batecs del cor són irregulars o fora de lloc.
Problemes de conducció: quan els senyals elèctrics no viatgen adequadament a través del cor.
Infart de miocardi: senyals que suggereixen que el pacient ha patit un atac de cor.
Hipertròfia cardíaca: un engrandiment del cor o de les seves cavitats, cosa que pot ser un signe d’insuficiència cardíaca.

En cas que es detectin resultats anormals, el metge podrà recomanar proves addicionals per fer un diagnòstic més precís i determinar el tractament adequat.

“L’electrocardiograma és una eina fonamental per a l’avaluació de la salut del cor. Mitjançant un examen senzill i no invasiu, els metges poden obtenir informació valuosa sobre el ritme, la freqüència i la sincronització dels batecs cardíacs, fet que els permet identificar una àmplia gamma de problemes cardiovasculars.“

27març

Electrocardiògraf en Repòs ELI 280: Precisió, Connectivitat i Seguretat per a Diagnòstics Cardíacs Avançats

març 27, 2025 equimed 152

En el camp de la cardiologia diagnòstica, disposar d’un electrocardiògraf d’alta precisió i tecnologia avançada és essencial per a la detecció precoç i el seguiment de malalties cardíaques.

L’Electrocardiògraf en Repòs ELI 280 ofereix una combinació excepcional d’innovació, facilitat d’ús i connectivitat avançada, permetent als professionals de la salut optimitzar el flux de treball i garantir diagnòstics precisos. Dissenyat per a entorns d’alta demanda, aquest equip esdevé una eina indispensable per a consultoris mèdics, hospitals i clíniques especialitzades.

Gràcies a la seva avançada tecnologia de processament de senyals, l’ELI 280 és capaç de capturar dades amb una qualitat inigualable, minimitzant el soroll i millorant la interpretació dels resultats.

“Un dels aspectes més innovadors de l’electrocardiògraf ELI 280 és el seu algoritme d’interpretació VERITAS, que proporciona una anàlisi precisa i fiable de l’ECG. La seva compatibilitat amb diferents sistemes de gestió hospitalària i plataformes digitals permet una integració fluida en qualsevol entorn clínic, garantint un accés ràpid i segur a les dades dels pacients.“

A més, el seu disseny ergonòmic i les opcions d’adquisició sense fils milloren l’experiència tant per al professional com per al pacient, fent que el procediment sigui més còmode i eficient.

Disseny i Usabilitat

L’ELI 280 ha estat dissenyat per satisfer les necessitats clíniques més exigents. La seva pantalla tàctil a color de 10,1 polzades ofereix una visualització clara i simultània de les 12 derivacions de l’ECG, facilitant una navegació intuïtiva i una introducció ràpida de dades.

El seu disseny portàtil i ergonòmic permet un fàcil transport i ubicació dins de l’entorn clínic.

Precisió en el Diagnòstic: Algorisme VERITAS

Un dels aspectes més innovadors de l’electrocardiògraf ELI 280 és el seu algorisme d’interpretació VERITAS. Aquest sistema avançat proporciona una interpretació fiable de l’ECG de 12 derivacions, basant-se en una base de dades de pacients classificats per edat, sexe i raça, amb diferents arrítmies, incloent-hi les supraventriculars, permetent una interpretació precisa al costat del pacient.

A més, l’ELI 280 capta els 10 millors segons de dades de l’ECG, reduint així la necessitat de repetir la prova. També inclou una funció de confirmació de connexió correcta mitjançant la detecció i visualització de la inversió dels elèctrodes col·locats en el pacient.

La major part dels estudis cardiològics de les empreses farmacèutiques utilitzen el nostre algorisme VERITAS, cosa que demostra la seva fiabilitat i precisió. El seu programa d’anàlisi i interpretació està dissenyat per a l’ús en hospitals, ambulatoris, serveis d’urgències, residències i atenció domiciliària, optimitzant el temps de l’especialista i millorant la qualitat del diagnòstic.

Modes d’Adquisició de Dades: Màxima Flexibilitat

Per adaptar-se a diferents entorns clínics, l’ELI 280 ofereix dues opcions per a l’adquisició de dades d’ECG:

1. Mòdul d’Adquisició sense Fils (WAM™)

Proporciona llibertat de moviment, eliminant les restriccions dels cables i permetent una major flexibilitat en el flux de treball.

2. Mòdul d’Adquisició amb Cable (AM12™)

Ofereix una opció tradicional amb cables reemplaçables i la mateixa qualitat en la captació de senyals d’ECG.

Tots dos mòduls inclouen indicadors d’error en els cables, cosa que permet identificar problemes en la connexió i garantir la precisió dels resultats.

Característiques Destacades de l’ELI 280

“Els Millors 10 Segons”

Avalua la qualitat del senyal ECG i selecciona els 10 segons amb menys soroll, reduint la necessitat de repetir proves.

Detecció de Marcapassos

Captura dades a una velocitat de 40.000 mostres per segon i per canal per a una interpretació precisa de l’activitat del marcapassos.

Confirmació de Connexió

Detecta i mostra en pantalla la inversió dels elèctrodes per corregir errors abans de realitzar l’estudi.

Captura d’Alta Freqüència

Registra 1.000 mostres per segon i per canal, assegurant una visualització i anàlisi detallats.

Seguretat de Dades: Protecció Total de la Informació

L’ELI 280 compleix amb estrictes protocols de seguretat per protegir la informació del pacient.

Implementa xifratge de dades en repòs i en trànsit, garantint que la informació de salut electrònica (ePHI) estigui protegida en tot moment. A més, és compatible amb sistemes d’autenticació LDAP i Directori Actiu, permetent un control centralitzat de l’accés a les dades.

Connectivitat i Compatibilitat amb Sistemes Clínics

La connectivitat és un element clau per a l’eficiència del treball clínic modern. L’ELI 280 permet la transmissió bidireccional de dades a través de LAN o LAN sense fils, facilitant la integració amb:

• Sistemes d’Història Clínica Electrònica (HCE)
• Sistemes PACS i CVIS
• Plataformes d’emmagatzematge al núvol com ECG Safe™
• Formats XML, PDF, DICOM® i HL7®

Gràcies a aquesta integració, les dades poden ser emmagatzemades, visualitzades i gestionades des de qualsevol ubicació, agilitzant la presa de decisions mèdiques.

Beneficis de l’ELI 280 en la Pràctica Clínica

L’ús de l’Electrocardiògraf en repòs ELI 280 aporta una sèrie de beneficis clau:

• Major eficiència en la captura i anàlisi de l’ECG.
• Reducció del temps de revisió clínica amb la funció “Els Millors 10 Segons”.
• Millora en la seguretat de les dades amb protocols de xifratge avançats.
• Optimització del flux de treball amb connectivitat sense fils i compatibilitat amb HCE.
• Major comoditat per al pacient, gràcies a l’opció d’adquisició sense fils.

Aplicacions Clíniques

L’ELI 280 és ideal per a diverses aplicacions clíniques, incloent-hi:

• Diagnòstic d’arrítmies i malalties cardíaques.
• Avaluació de pacients amb símptomes com dolor toràcic i dispnea.
• Monitoratge perioperatori en procediments quirúrgics.
• Seguiment en programes de rehabilitació cardíaca.

A Equimed, apostem per l’Electrocardiògraf en repòs ELI 280 perquè representa una solució integral per a la cardiologia diagnòstica, combinant tecnologia avançada, facilitat d’ús, connectivitat i seguretat en la informació. El seu disseny innovador i les seves característiques el converteixen en una opció ideal per als professionals de la salut que busquen precisió i eficiència en el diagnòstic de malalties cardíaques.

Si estàs buscant un electrocardiògraf d’alta qualitat, amb un excel·lent rendiment i adaptabilitat a diferents entorns clínics, l’ELI 280 és la millor elecció per a la teva institució mèdica.

25febr.

Intel·ligència artificial en equips de monitorització mèdica

febrer 25, 2025 equimed 143

En la darrera dècada, la Intel·ligència Artificial (IA) en equips de monitorització mèdica ha transformat significativament l’atenció sanitària, especialment en la monitorització de pacients.

Els avanços en algorismes d’aprenentatge automàtic, visió per ordinador i processament del llenguatge natural han permès millorar la precisió i eficiència dels equips de monitorització mèdica.

Aquesta integració de IA no només ajuda a reduir la càrrega de treball del personal sanitari, sinó que també millora la qualitat del diagnòstic i la resposta davant emergències mèdiques.

Evolució de la monitorització mèdica

Històricament, la monitorització de signes vitals es realitzava manualment o amb dispositius bàsics que requerien intervenció humana constant.

Amb el temps, l’automatització va permetre la recopilació de dades en temps real, però la interpretació d’aquestes dades encara depenia de l’anàlisi mèdica.

Avui dia, els equips de monitorització integren IA per analitzar tendències, predir riscos i emetre alertes primerenques en cas d’anomalies.

El paper de la IA en la monitorització mèdica

La IA ha millorat substancialment la precisió en la detecció primerenca de problemes de salut.

Gràcies als algorismes d’aprenentatge automàtic, els dispositius de monitorització analitzen grans volums de dades en temps real, identificant patrons que podrien passar desapercebuts per a l’ull humà.

Un exemple evident és la detecció d’arrítmies en monitors cardíacs. Els algorismes avançats identifiquen irregularitats en el ritme cardíac amb alta precisió i alerten els metges abans que es produeixi una complicació greu, millorant així la resposta mèdica i reduint riscos per al pacient.

“Gràcies als algorismes d’aprenentatge automàtic, els dispositius de monitorització analitzen grans volums de dades en temps real, identificant patrons que podrien passar desapercebuts per a l’ull humà.”

Beneficis concrets en els equips de monitorització

Reducció d’alertes falses

La IA minimitza la quantitat d’alertes innecessàries, reduint la fatiga del personal sanitari i permetent que es concentrin en casos realment crítics.

Monitorització predictiva

Els equips anticipen esdeveniments crítics abans que succeeixin, permetent intervencions mèdiques oportunes

Personalització de paràmetres

La IA ajusta automàticament els llindars de monitorització en funció de cada pacient, millorant la precisió i reduint la necessitat d’ajustos manuals.

Automatització i reducció de la càrrega de treball

Els sistemes intel·ligents poden gestionar tasques repetitives, permetent que els metges es concentrin en casos més complexos.

Resposta ràpida davant emergències

Els sistemes de IA alerten el personal mèdic en cas que els signes vitals d’un pacient es deteriorin ràpidament.

Reducció de costos

La prevenció i el diagnòstic precoç ajuden a reduir la necessitat de tractaments costosos a llarg termini.

Aplicacions de la intel·ligència artificial en equips de monitorització mèdica

1. Monitorització en temps real

La IA permet la recopilació i anàlisi de dades en temps real, facilitant la detecció precoç de problemes mèdics. Dispositius com els monitors cardíacs amb IA poden identificar patrons irregulars en el ritme cardíac i alertar els metges abans que passi una crisi.

2. Anàlisi de grans volums de dades

Els hospitals generen grans quantitats de dades de pacients diàriament. Els sistemes de IA poden analitzar aquestes dades per trobar correlacions entre símptomes i malalties, permetent un diagnòstic més precís i personalitzat.

3. Menys falsos positius i negatius

La IA pot reduir aquests errors al millorar la precisió en la detecció d’anomalies, assegurant que només es generin alertes quan sigui necessari.

4. Predicció de complicacions mèdiques

Els algorismes d’aprenentatge profund poden predir complicacions com la sèpsia o la insuficiència respiratòria basant-se en patrons identificats en dades prèvies.

5. Assistents virtuals i chatbots

La IA també s’ha implementat en assistents virtuals que ajuden els pacients a fer un seguiment de la seva salut, recordar la presa de medicaments i brindar informació en temps real.

Equips de monitorització d’Equimed i la seva evolució amb IA

A Equimed hem desenvolupat una línia avançada d’equips de monitorització mèdica que es beneficiaran de la integració amb IA.

Entre ells destaquen:

Monitors multiparàmetre

Equips que capturen i analitzen múltiples signes vitals simultàniament, millorant l’eficiència del monitoratge.
Electrocardiògrafs (ECG)

Dispositius equipats amb algorismes de IA que identifiquen patrons d’arrítmia amb més precisió.
Sistemes de monitorització remota

Permeten l’observació de pacients a distància, optimitzant la gestió hospitalària i reduint la necessitat de visites freqüentes a l’hospital.

“És el cas de dispositius com Connex® Spot Monitor, un sistema de monitorització integral, captura bàsica de signes vitals fins a la puntuació d’alerta precoç i monitoratge per intervals o continu, o Connex® Vital Signs Monitor, una solució senzilla per a la monitorització contínua, per intervals i de control puntual, dissenyada per facilitar la captura dels signes vitals del pacient.”

En suma, aquests dispositius es podran beneficiar de programari basat en IA que permetrà una anàlisi encara més detallada de les dades i l’optimització de la presa de decisions mèdiques.

Revolucionant la monitorització mèdica

La Intel·ligència Artificial ha revolucionat la monitorització mèdica, permetent una atenció més eficient, precisa i personalitzada.

La combinació d’innovació tecnològica i ètica mèdica garantirà que aquests sistemes continuïn evolucionant en benefici de pacients i professionals de la salut.

Per tant, la IA representa el futur de la monitorització mèdica, millorant la precisió i eficiència en l’atenció als pacients.

Els centres mèdics que adoptin aquestes innovacions podran optimitzar els seus recursos i oferir una millor cura als pacients.

“Equimed, amb la gamma d’equips avançats, està a l’avantguarda d’aquesta transformació, oferint solucions tecnològiques que milloren la qualitat de l’atenció mèdica i la seguretat del pacient.”

23gen.

L’OMS llança MeDevIS: una plataforma global per millorar l’accés als dispositius mèdics

gener 23, 2025 equimed 147

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va anunciar al juny de 2024 el llançament de MeDevIS, una innovadora plataforma global i d’accés lliure dissenyada per optimitzar la informació sobre dispositius mèdics.

Aquest Sistema d’Informació sobre Dispositius Mèdics busca facilitar la selecció, adquisició i ús de tecnologies mèdiques essencials per a governs, reguladors i usuaris, enfortint així la presa de decisions en l’àmbit de la salut.

Què ofereix MeDevIS?

La plataforma inclou informació detallada sobre 2301 tipus de dispositius mèdics destinats a abordar una àmplia gamma de problemes de salut.

Aquests abasten des de la salut reproductiva, materna, neonatal i infantil fins a malalties no transmissibles com el càncer, malalties cardiovasculars i diabetis, a més d’afectacions infeccioses com la COVID-19.

“El nombre i la complexitat de les tecnologies mèdiques estan augmentant, fet que en dificulta la gestió tant per als professionals de la salut com per als pacients”, va afirmar la Dra. Yukiko Nakatani, Subdirectora General de l’OMS per a l’Accés a Medicaments i Productes Sanitaris.

“El nostre objectiu amb MeDevIS és proporcionar una ‘finestreta única’ d’informació fiable que sigui útil, especialment en contextos amb recursos limitats, i que promogui un millor accés a aquestes tecnologies essencials.“

La diversitat de dispositius mèdics

Actualment, existeixen més de 10.000 dispositius mèdics en ús a escala mundial, que van des d’eines senzilles com oxímetres de pols, termòmetres digitals i xeringues no reutilitzables, fins a tecnologies complexes com electrocardiogrames, endoscopis i equips avançats de radioteràpia.

També s’inclouen dispositius de diagnòstic de laboratori, aparells d’hemodiàlisi i desfibril·ladors, així com implantables com pròtesis i endopròtesis cardíaques.
Tot i la seva diversitat, la informació sobre aquests dispositius sovint està dispersa entre múltiples fonts, incloses organitzacions internacionals, agències reguladores i organismes donants. Això dificulta identificar informació precisa i útil.

En aquest context, MeDevIS centralitza les dades, simplificant l’accés i oferint informació estandarditzada sobre:

Tipus de dispositiu.
Nivells del sistema de salut en què s’utilitza (des d’hospitals comunitaris fins a centres especialitzats).
Requisits d’infraestructura i àmbits d’aplicació.

Un sistema que estandarditza i simplifica

MeDevIS també aborda un dels principals desafiaments en el sector: la manca d’uniformitat en la nomenclatura dels dispositius mèdics.
La plataforma integra dos sistemes internacionals de nomenclatura àmpliament reconeguts:

Nomenclatura Europea de Productes Sanitaris (EMDN)
Principalment utilitzada a Europa per al registre de dispositius en bases de dades comunitàries.

Nomenclatura Mundial de Dispositius Mèdics (GMDN)
Adoptada per organismes reguladors en països com Austràlia, Canadà, Estats Units i el Regne Unit, així com en altres Estats Membres.

Ambdós sistemes proporcionen codis i definicions estandarditzades que faciliten activitats com el registre regulador, l’adquisició, la gestió d’inventaris en instal·lacions sanitàries, el seguiment i la fixació de preus.

“Amb MeDevIS, els responsables de formular polítiques podran desenvolupar o actualitzar les seves llistes nacionals d’adquisició de tecnologies i dispositius de salut. A més, pot ser una eina valuosa per a les polítiques d’assegurances de salut i sistemes de reemborsament dirigits a pacients”

Dr. Deus Mubangizi, Director de Política i Normes sobre Productes de Salut de l’OMS.

Inspirat en l’experiència de l’OMS

MeDevIS representa un punt d’inflexió significatiu en els esforços de l’OMS per millorar l’accés als dispositius mèdics.

El seu desenvolupament es basa en l’experiència adquirida a través de l’elaboració de la Llista de Dispositius Mèdics Prioritaris, inspirada en la emblemàtica Llista Model de Medicaments Essencials de l’OMS.

Aquest document, pròxim a complir 50 anys, ha estat un pilar fonamental en la salut pública global, millorant milions de vides arreu del món.

La plataforma no només centralitza informació, sinó que també fomenta la inclusió de noves tecnologies mèdiques. En aquest sentit, l’OMS s’ha compromès a actualitzar constantment MeDevIS, incorporant dispositius innovadors i ampliant el seu abast en àrees crítiques com l’atenció en pandèmies i emergències.

Un futur prometedor

Amb la introducció de MeDevIS, l’OMS reafirma el seu compromís de millorar l’equitat en l’accés a la salut.

En proporcionar informació fiable i estandarditzada, la plataforma no només beneficia els responsables de polítiques i els professionals sanitaris, sinó també les comunitats, permetent una atenció mèdica més eficient i de més qualitat.

“El llançament de MeDevIS marca un nou capítol en la col·laboració internacional per abordar els reptes sanitaris globals, enfortint els sistemes de salut i promovent el benestar de les poblacions arreu del món.”

16des.

La importància de la incorporació dels equips de monitorització a residències geriàtriques

desembre 16, 2024 equimed 140

Els equips de monitorització en residències geriàtriques han suposat un abans i un després en el benestar i la cura dels nostres majors, tant per a ells com per al personal sanitari.

Els avenços tecnològics, la necessitat de proporcionar cures més personalitzades i eficaces, i la millora en l’equipament mèdic han canviat per sempre l’atenció a les persones grans en residències.

Un dels elements clau per a aquest major benestar a les residències és la incorporació d’equips de monitorització, que han emergit com un recurs que millora des del primer dia la qualitat de vida dels residents, optimitza la gestió sanitària i facilita la feina del personal mèdic i de cures.

Què són els equips de monitorització?

Els equips de monitorització són dispositius tecnològics dissenyats per Els equips de monitorització són dispositius tecnològics dissenyats per supervisar i registrar de manera contínua o periòdica diferents paràmetres vitals, comportaments o condicions de l’entorn que poden afectar la salut i el benestar de les persones., comportaments o condicions de l’entorn que poden afectar la salut i el benestar de les persones.

“A les residències geriàtriques, aquests dispositius faciliten la detecció precoç de problemes de salut, afavoreixen la intervenció ràpida i proporcionen dades precises per a la presa de decisions clíniques.“

L’equip de monitorització principal per a residències geriàtriques

Hi ha diversos tipus d’equips de monitorització adaptats a les necessitats específiques dels residents.

Els més importants són els monitors de signes vitals. Aquests mesuren i registren indicadors fonamentals com la freqüència cardíaca, la pressió arterial, la saturació d’oxigen i la temperatura corporal. Són essencials per identificar problemes mèdics com hipertensió, febre o hipòxia.

A més, també hi trobem sensors de moviment i caigudes, sistemes de localització i geolocalització o plataformes de telemedicina, que permeten la comunicació remota entre residents i professionals de la salut, facilitant consultes mèdiques sense necessitat de desplaçaments.

El nucli i les seves característiques

Per a la seva eficàcia i adaptabilitat en l’entorn de les residències geriàtriques, els equips de monitorització han de complir amb certes característiques:

Facilitat d’ús
Han de ser intuïtius i fàcils de manejar, tant pels residents com pel personal de cures.

Connectivitat
La capacitat d’integrar-se amb sistemes digitals, com historials mèdics electrònics o aplicacions mòbils, és importantíssima per centralitzar la informació i facilitar el seguiment.

Precisió i fiabilitat
Han de proporcionar dades exactes i consistents per evitar errors en el diagnòstic o en la presa de decisions.

Disseny ergonòmic
Els dispositius han de ser còmodes i no invasius, per minimitzar qualsevol malestar o rebuig per part dels usuaris.

Alertes personalitzables
La configuració d’alertes segons les necessitats individuals de cada resident facilita prioritzar intervencions i optimitzar el temps del personal.

Portabilitat
Els dispositius compactes i portàtils són més convenients, especialment en el cas de residents mòbils.

Beneficis dels equips de monitorització en residències geriàtriques

La incorporació d’aquests equips aporta nombrosos avantatges i beneficis, tant pels residents com pel personal i la gestió de les residències.

Millora en la qualitat de l’atenció
La monitorització constant ajuda a detectar problemes de salut de manera precoç, facilitant intervencions oportunes i reduint complicacions greus.

Reducció d’hospitalitzacions
Identificant signes d’alerta abans que esdevinguin emergències, s’evita la necessitat d’ingressos hospitalaris freqüents.

Personalització de les cures
Les dades recollides permeten dissenyar plans d’atenció adaptats a les necessitats específiques de cada resident.

Optimització de recursos
Els equips ajuden a prioritzar tasques i gestionar el temps del personal de manera més eficient.

Major autonomia i seguretat per als residents
Els dispositius no només aporten tranquil·litat al personal, sinó també als propis residents i a les seves famílies.

Facilitació de la feina del personal
Automatitzant la recopilació de dades i proporcionant alertes automàtiques, els dispositius redueixen la càrrega del personal.

Connex Spot Monitor: dissenyat pensant en els resultats dels pacients

A Equimed comptem amb tres dispositius per a la monitorització en residències geriàtriques: Connex® Spot Monitor i Connex® Vital Signs Monitor.

Sens dubte, el Connex Spot Monitor és un dels productes més demandats per aquest tipus de residències, així com per altres centres de salut.

Aquest dispositiu permet la monitorització exhaustiva de controls puntuals, des de la captura bàsica de signes vitals fins a la documentació del pacient al llit i la puntuació d’alerta precoç, en una solució senzilla, segura i connectada.

Així, facilita l’enviament automàtic de dades precises de constants vitals al seu HME des del punt d’atenció per a una major seguretat dels pacients i per millorar la presa de decisions clíniques.

Compta amb un sistema de monitoratge integral, des de la captura bàsica de signes vitals fins a la puntuació d’alerta precoç i el monitoratge per intervals o continu. I assegura la presa completa de signes vitals en menys d’un minut. Tot això, amb una pantalla tàctil vívida i fàcil d’utilitzar, adaptable a les necessitats de l’usuari, amb un disseny actualitzable i configuracions personalitzades.

“Connex® Spot Monitor permet la monitorització exhaustiva de controls puntuals, des de la captura bàsica de signes vitals fins a la documentació del pacient al llit i la puntuació d’alerta precoç, en una solució senzilla, segura i connectada.“

Reptes per endavant

La implementació d’equips de monitorització en residències geriàtriques, més enllà dels beneficis que acabem de resumir, requereix una mínima formació del personal, així com garantir alts estàndards de protecció de dades per evitar bretxes de seguretat, un manteniment periòdic adequat i la integració amb altres sistemes d’equipament mèdic a la residència.

En resum, apostar per incloure equips de monitorització a les residències geriàtriques suposa fer el pas necessari per millorar la qualitat de vida de les persones grans i l’eficàcia en la prestació de cures.

Els beneficis són més que visibles des del primer dia.

Amb un enfocament estratègic i una inversió òptima, aquestes tecnologies transformen la manera com es gestionen les residències geriàtriques, garantint un entorn més segur, eficient i centrat en les necessitats dels residents.

Si desitja més informació sobre els nostres dispositius de monitorització o si vol obtenir un pressupost per actualitzar o afegir el millor equipament mèdic del mercat al seu centre de salut, no dubti a posar-se en contacte amb nosaltres.

26nov.

La sanitat a Europa: desafiaments, inversió i futur

novembre 26, 2024 equimed 142

El panorama de la sanitat a Europa, especialment a Espanya, està marcat per desafiaments estructurals significatius que demanen atenció urgent.

Segons l’informe “Panorama de la salut: Europa” publicat recentment per la Comissió Europea (CE) i l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), l’escassetat de personal sanitari i la inversió insuficient en salut són problemes que amenacen amb aguditzar-se en els propers anys.

Aquestes dificultats no només afecten la qualitat dels serveis de salut, sinó també la sostenibilitat dels sistemes sanitaris amb vista a l’envelliment poblacional ia l’augment de malalties cròniques.

Una crisi de personal sanitari

Europa s’enfronta a una greu crisi d’escassetat de professionals de la salut.

Actualment, falten aproximadament 1,2 milions de metges, infermeres i comares al continent. Aquest dèficit s’agreuja per un fenomen d’envelliment tant a la població general com als professionals de la salut.

Més d’un terç dels metges i una quarta part de les infermeres es jubilaran la propera dècada, cosa que exerceix una pressió extra sobre els sistemes sanitaris, atrapats en un “cercle viciós”, com ho va descriure Sandra Gallina, directora general de Salut de la Comissió Europea.

La contractació de professionals sanitaris formats a l’estranger s’ha convertit en una solució cada cop més recurrent per als països europeus, però no està exempta de riscos.

El 2022, l’arribada de metges estrangers va augmentar un 17% respecte al 2019, mentre que la d’infermers formats a altres països va créixer un 72%.

Països com Noruega, Irlanda i Suïssa depenen en gran mesura d’aquests professionals, assolint xifres superiors al 40% en el cas dels metges, ia Irlanda més del 50% dels infermers van ser formats fora.

Tot i això, aquesta estratègia pot agreujar la manca de personal sanitari als països d’origen, especialment en aquells amb baixos ingressos que ja enfronten limitacions crítiques en els seus sistemes de salut.

“Més d’un terç dels metges i una quarta part de les infermeres es jubilaran la propera dècada, cosa que exerceix una pressió extra sobre els sistemes sanitaris.“

Escassetat de personal i envelliment

L’informe també destaca que Espanya compta amb un dels nivells més baixos d’infermeres per habitant a Europa: 6,2 per cada 1.000 habitants, davant d’una mitjana de 8,4 a la UE. Tot i això, té un nombre de metges lleugerament superior a la mitjana europea (4,3 per cada 1.000 habitants).

Aquest desequilibri planteja un repte en termes de càrrega de treball i de coordinació dels serveis. A més, una proporció significativa de metges i infermers a Espanya supera els 55 anys, cosa que intensifica la pressió sobre el sistema sanitari a mesura que aquests professionals s’acosten a la jubilació.

D’altra banda, la qualitat de vida dels espanyols de més de 65 anys planteja interrogants sobre el sistema d’atenció a llarg termini.

Tot i tenir una alta esperança de vida, al voltant del 60% d’aquest temps a partir dels 65 anys es viu amb problemes de salut. Aquest escenari anticipa una demanda creixent de cures de llarga durada, una àrea en què Espanya inverteix menys que altres països europeus.

Avenços tecnològics: una solució necessària

A més de la inversió en formació i contractació, l’informe subratlla la importància d’aprofitar els avenços tecnològics per augmentar l’eficiència del sector sanitari. Gallina va destacar el potencial de la intel·ligència artificial (IA) i les eines digitals com a recursos clau per optimitzar l’exercici clínic.

Sobre això, un estudi realitzat per Vithas en col·laboració amb Microsoft va revelar que la IA és 60 vegades més ràpida que un professional humà en revisar informes clínics, mantenint nivells de precisió propers al 100%.

Això permetria alliberar els professionals de tasques repetitives i centrar-se en tasques més complexes, millorant així la productivitat del sector.

“Un estudi realitzat per Vithas en col·laboració amb Microsoft va revelar que la IA és 60 vegades més ràpida que un professional humà en revisar informes clínics, mantenint nivells de precisió propers al 100%.”

Espanya i la despesa en sanitat

El cas d‟Espanya reflecteix una realitat complexa.

Tot i que és el país amb més esperança de vida de la Unió Europea (84 anys), la inversió en sanitat pública està notablement per sota de la mitjana europea.

Segons l’informe de l’OCDE, la despesa per càpita en sanitat a Espanya va ser de 2.822 euros el 2022, un 20% menys que la mitjana de la UE (3.533 euros) i gairebé la meitat del que destina Alemanya (5.317 euros).

Aquest nivell d’inversió ha crescut més lentament a la darrera dècada en comparació amb altres països, fins i tot durant la pandèmia.

En termes del Producte Interior Brut (PIB), la despesa sanitària a Espanya va assolir el seu punt més alt el 2020 amb un 10,7%, caient al 9,7% el 2022. Aquesta xifra està per sota de la mitjana europea del 10,4 %, amb països com Alemanya i França destinant percentatges significativament més grans, del 12,6% i 11,9%, respectivament.

Un aspecte especialment crític és la limitada cobertura pública a certs serveis. A Espanya, només el 74% de la despesa sanitària total és coberta pel sistema públic, davant del 81% de la mitjana de la UE.

Això obliga els ciutadans a pagar de la butxaca una proporció significativa, especialment en àrees com l’atenció dental, ulleres i audiòfons.

En aquest últim cas, el sistema sanitari espanyol amb prou feines cobreix el 3% del cost, en comparació del 37% de mitjana europea i països com Islàndia, on la cobertura arriba al 82%.

“Segons l’informe de l’OCDE, la despesa per càpita en sanitat a Espanya va ser de 2.822 euros el 2022, un 20% menys que la mitjana de la UE (3.533 euros) i gairebé la meitat del que destina Alemanya (5.317 euros).”

Reptes i propostes per al futur

L’envelliment de la població i la pressió sobre els sistemes sanitaris són problemes que no desapareixeran sinó que s’intensificaran amb el temps.

El 2050, s’estima que un terç de la població espanyola tindrà més de 65 anys, convertint el país en un dels més envellits d’Europa. Aquesta realitat requereix una planificació estratègica a llarg termini que consideri tant la formació i retenció de professionals sanitaris com una inversió més gran en el sistema públic de salut.

A més, és imprescindible avançar cap a una sanitat més inclusiva, que garanteixi una cobertura adequada en àrees clau com ara la salut dental i els tractaments oftalmològics, reduint les desigualtats en l’accés a aquests serveis essencials.

La tecnologia innovadora, especialment a l’equipament hospitalari i sanitari, per la seva banda, jugarà un paper crucial, i la seva integració efectiva dependrà de la formació adequada dels professionals per aprofitar al màxim el seu potencial.

En definitiva, el sistema sanitari europeu, i en particular l’espanyol, enfronta reptes que exigeixen una resposta coordinada i multifacètica.

La inversió en sanitat, l’ús de la innovació tecnològica i la millora de les condicions laborals del personal sanitari són pilars fonamentals per garantir un sistema sostenible i eficaç, capaç de respondre a les necessitats d’una població cada cop més longeva.

El temps se’ns ve a sobre, i les decisions que es prenguin avui determinaran la qualitat de l’atenció mèdica en les properes dècades.

16oct.

Objectiu: un IVA del 10% per als equips sanitaris

octubre 16, 2024 equimed 142

Baixar l’IVA al 10% dels equips sanitaris reduiria la despesa pública més de 800 milions.

L’establiment d’un impost sobre el valor afegit (IVA) reduït del 10% per als equips sanitaris conllevaria una reducció de la despesa pública de més de 800 milions d’euros i, si s’establia un tipus superreduït del 4%, l’estalvi de la despesa pública. podria ser de més de 1.300 milions d’euros.

Així ho reconeix un informe presentat pel president de l’Institut d’Estudis Econòmics, Íñigo Fernández de Mesa.

En ‘Els tipus reduïts a l’Impost sobre el Valor Afegit. Un exemple de la seva aplicació en els productes de tecnologia sanitaria’, s’analitza la conveniència de reduir l’IVA en determinats béns i serveis.

Càrrega impositiva perjudicial

Espanya és dels països d’Europa amb més càrrega impositiva en matèria de productes sanitaris, l’IVA dels quals és més elevat que a la majoria dels països del nostre entorn, situant-se als trams més alts juntament amb països com el Regne Unit, França o Alemanya.

L’estructura dels impostos sobre el consum suposa, a la majoria dels països avançats que l’apliquen, l’existència d’un tipus general juntament amb altres tipus reduïts i exempcions aplicables a determinats productes i serveis.

Per exemple, l’IVA per als instruments d’otorinolaringologia a Espanya és del 21%, davant del 19% d’Alemanya, el 20% de França o el 6% de Bèlgica.

D’aquesta manera a Espanya es manté actualment el tipus general del 21% a la major part de l’equipament mèdic i sanitari, a excepció del destinat a l’atenció a la discapacitat, que sí que està subjecte al 10%.

Altres països com Itàlia, França, Portugal, Alemanya, Polònia o els Països Baixos ja estan aplicant tipus reduïts entre el 4 i el 9% d’IVA als dispositius mèdics i sanitaris.

Aquest diferent tractament fiscal per als mateixos béns amb els nostres principals socis comercials és font de desigualtat i genera un desavantatge comparatiu dels consumidors de serveis sanitaris al nostre país, respecte dels del conjunt de la Unió Europea.

“Altres països com Itàlia, França, Portugal, Alemanya, Polònia o els Països Baixos ja estan aplicant tipus reduïts entre el 4 i el 9% d’IVA als dispositius mèdics i sanitaris.”

El sistema públic de salut, el gran perjudicat

El sistema públic de salut és el principal comprador d’equips i productes sanitaris, per la qual cosa el manteniment d’un tipus elevat d’IVA en l’adquisició de material sanitari afecta especialment la sanitat pública, n’eleva el cost per a l’administrat i en dificulta l’Estat la compra dequips dúltima tecnologia.

Aquesta tributació més gran detreu recursos que permeten emprendre les inversions de reposició i d’ampliació de capacitat del sector sanitari per afrontar les debilitats presents, els reptes que es deriven de l’envelliment poblacional, així com per a la millora de la seva qualitat.

Aquests recursos serien essencials per incorporar les innovacions i els avenços tecnològics que milloren l’eficiència de la despesa sanitària, així com del Sistema Nacional de Salut en conjunt, independentment de la naturalesa pública o privada del proveïdor d’aquests serveis.

El sistema sanitari públic, si no hagués de suportar aquests tipus majors a l’IVA que hi ha a Espanya per a aquest sector, però que no regeixen en altres països europeus, podria alliberar aquests recursos per augmentar la quantitat i la qualitat oferida als serveis públics sanitaris .

Això permetria renovar els equips més obsolets per incorporar les tecnologies més capdavanteres i invertint en una major disponibilitat d’equips que permetés augmentar l’eficiència en la prestació de serveis públic, amb la consegüent reducció de les llistes d’espera i millora de l’equitat territorial a la provisió d’aquests serveis, cosa que incidiria, especialment, en la població més vulnerable.

Una normativa facilitadora

La possibilitat d’aplicar tipus reduïts i zero a l’IVA per part dels Estats membres de la UE als productes sanitaris queda recollida expressament a la Directiva (UE) 2022/542 del Consell, de 5 d’abril de 2022, per la qual es modifiquen les Directives 2006/112/CE i (UE) 2020/285 pel que fa als tipus de l’Impost sobre el Valor Afegit.

En concret, la norma comunitària actual permet l’aplicació de tipus reduïts als productes sanitaris eliminant l’anterior limitació que només permetia aquesta singularitat per a tractaments a persones amb discapacitat.

Així, segons dades de l?informe, l?establiment d?un tipus reduït del 10% per als equips sanitaris comportaria una reducció de la despesa pública d?un ordre de més de 800 milions d?euros.

“Si s’estableix un tipus superreduït del 4% per a aquests equips, l’estalvi de despesa pública podria ser de més de 1.300 milions d’euros.“

Expectatives de la sanitat privada i la renda disponible

De la mateixa manera, en un context en què el sector sanitari privat està cridat a atendre un nombre més gran de pacients, per l’increment de l’assegurament i pels concerts de col·laboració publicoprivada, sembla un contrasentit dificultar, mitjançant un tipus elevat de IVA, la reinversió en innovació tecnològica i sanitària per al sector sanitari privat, cosa que dificulta el dret de tots els ciutadans per tenir accés a tècniques diagnòstiques o terapèutiques d’alta complexitat.

Addicionalment, aquesta reducció de l’IVA augmentaria la renda disponible de les llars espanyoles en un ordre de més de tres-cents milions d’euros a l’any (amb el tipus reduït del 10%), beneficiant la mesura en més proporció als col·lectius amb un nivell més baix de renda. Amb el tipus superreduït del 4%, la millora de la renda de les famílies podria ser de més de cinc-cents milions d’euros.

Per això, per garantir l’efectiu dret universal a la salut, cal facilitar l’accés del pacient a la millor tecnologia sanitària, que permet diagnosticar, tractar i curar malalties.

Una normalització del tipus de l’IVA aplicable a aquesta classe de productes ajudaria el sistema sanitari públic a alliberar recursos per emprendre mesures estructurals que contribueixin a reduir les llistes d’espera i permetin reforçar els equipaments, cosa que beneficiarà, de manera especial, la població més vulnerable.

26set.

Hipertensió, exposició al tel·luri i la importància de controlar la pressió arterial

setembre 26, 2024 equimed 128

Un estudi recent realitzat per la Universitat de Nagoya ha revelat una possible connexió entre la hipertensió i l’exposició al tel·luri, un metal·loide poc comú que es troba en concentracions elevades en certs aliments.

Aquest element, alliberat per activitats mineres i industrials, pot contaminar el terra i, a través de la cadena alimentària, impactar la salut dels qui consumeixen productes contaminats.

Pols, cendres i escòries industrials són algunes de les formes en què el tel·luri s’introdueix a l’ambient, contaminant cultius i sòls.

Si bé és escàs, el tel·luri està present en diversos aliments, especialment en cereals i llegums com l’arròs i el natto (soja fermentada), aliments fonamentals en la dieta japonesa i fonts clau de nutrients, així com associats a una major longevitat i millores en la salut cardiovascular i el sistema immunològic.

Aquests aliments són rics en nutrients essencials, incloent carbohidrats de qualitat, vitamines i minerals. Tot i això, l’estudi suggereix que el control dels nivells de tel·luri en ells podria ser crucial per reduir la incidència d’hipertensió.

En definitiva, aquest metal·loide rar es pot trobar als aliments a causa de la contaminació del sòl causada per les activitats mineres i manufactureres.

El tel·luri també pot traslladar-se del sòl a les plantes cultivades, com pastanagues i all.

“El tel·luri està present en diversos aliments, especialment en cereals i llegums com l’arròs i el natto (soja fermentada), aliments fonamentals en la dieta japonesa i fonts clau de nutrients”

Un estudi pioner

La investigació, publicada a la revista Environment International i dirigida pels professors Masashi Kato i Takumi Kagawa, va analitzar 2,592 adults japonesos.

Els resultats van revelar una clara associació entre alts nivells de tel·luri a l’orina i un augment en la pressió arterial. Així mateix, diversos experiments en ratolins van donar suport a aquestes troballes.

Tomoko Misawa, autora principal de l’estudi, ha destacat que “l’administració de tel·luri en dosis equivalents a les que es troben en humans va provocar un augment en la pressió arterial dels ratolins”. Tot i això, en cessar l’exposició, tant els nivells de tel·luri a l’orina com la pressió arterial van tornar a la normalitat, confirmant la relació directa entre aquest metal·loide i la hipertensió.

Segons Misawa, “la dieta és el principal factor que contribueix als nivells elevats de tel·luri a l’orina, superant altres factors relacionats amb l’estil de vida, com el tabaquisme, i factors fisiològics, com l’edat i el sexe. La ingesta alimentària, un aspecte crucial del nostre estil de vida, té un impacte considerable a les concentracions urinàries de tel·luri”.

“La investigació, publicada a la revista Environment International i dirigida pels professors Masashi Kato i Takumi Kagawa, revela una clara associació entre alts nivells de tel·luri a l’orina i un augment en la pressió arterial.“

Factor de risc a la població

L’estudi també va investigar com el consum de certs aliments influeix en els nivells de tel·luri a l’orina. Tot i que els cereals i els llegums incrementen aquests nivells, no es va detectar cap relació directa amb l’augment de la pressió arterial.

Finalment, Takumi Kagawa va assenyalar que, encara que aquests aliments contenen tel·luri, el seu consum no necessàriament eleva el risc d’hipertensió a causa d’altres nutrients que podrien contrarestar aquest efecte.

En qualsevol cas, aquests resultats suggereixen que l’exposició al tel·luri podria ser un factor de risc significatiu per a la hipertensió a la població general.

Què és la hipertensió arterial?

Considerada una preocupació global en salut pública, afecta milions de persones i contribueix significativament a malalties cardiovasculars i altres complicacions greus.

La hipertensió arterial és la malaltia crònica més prevalent a Espanya i un factor de risc clau per a les malalties cardiovasculars, com ara infarts i insuficiència cardíaca.

Per això, la seva prevenció primerenca i detecció oportuna són fonamentals per mitigar el seu considerable impacte a la societat, on afecta més del 40% de la població.

Tot i que comunament s’associa amb persones de més de 40 o 50 anys, la hipertensió no discrimina per edat. Així, es pot manifestar en adults joves, desafiant la creença general que és un problema exclusiu de la vellesa.

La importància de mesurar la pressió arterial

La pressió arterial es refereix a la força que exerceix la sang contra les parets de les artèries a mesura que el cor bomba sang a través del sistema circulatori.

Mesurar-la permet detectar i monitoritzar condicions com la hipertensió (pressió arterial alta) o la hipotensió (pressió arterial baixa), que són crucials per a la prevenció i el tractament de malalties cardiovasculars.

En aquest context, el mesurament de la pressió arterial comporta tota una sèrie d’avantatges per a la salut de les persones:

Detecció primerenca de problemes de salut

La hipertensió és un factor de risc principal per a malalties del cor, accidents cerebrovasculars i problemes renals que es poden detectar i prevenir a temps si se’n fa el mesurament.

La pressió arterial baixa pot causar mareigs, desmais i altres problemes de salut que també necessiten atenció mèdica.

Monitorització de malalties cròniques

Per a persones amb condicions com la hipertensió o malalties del cor, mesurar la pressió arterial regularment és crucial per gestionar i ajustar el tractament.

Avaluació de l’efecte dels tractaments

Els metges usen el mesurament de la pressió arterial per avaluar l’eficàcia de tractaments antihipertensius o intervencions mèdiques.

Prevenció de complicacions

Mantenir la pressió arterial en nivells saludables ajuda a reduir el risc de complicacions greus a llarg termini.

Elements per mesurar la pressió arterial

La pressió arterial es mesura utilitzant un esfigmomanòmetre i un estetoscopi o un monitor digital, elements amb què comptem a Equimed i que proveïm a tot tipus de sistemes sanitaris i equips mèdics necessaris.

Aquests són els components clau per mesurar la pressió arterial:

Esfigmomanòmetre

Mànega de pressió: Es tracta d’un tub connectat al maneguet que conté l’aire.
Maneguet: Banda inflable que es col·loca al voltant del braç. Està dissenyat per aplicar pressió sobre l’artèria braquial per mesurar la pressió sanguínia.
Manòmetre: Dispositiu que mesura la pressió de l’aire dins del maneguet i proporciona una lectura de la pressió arterial.

Estetoscopi

Es fa servir per escoltar els sons de la sang fluint a través de l’artèria mentre el maneguet es desinfla. Aquests sons ajuden a determinar les pressions sistòlica i diastòlica.

Monitor Digital (Automàtic)

Dispositiu electrònic que mesura la pressió arterial sense necessitat d’un estetoscopi. És fàcil d’usar i sol ser més accessible per al monitoratge a casa.

23ag.

Reduint l’obsolescència de l’equipament mèdic

agost 23, 2024 equimed 122

La tecnologia és un pilar essencial en la medicina moderna, cosa que fa imprescindible disposar de les eines més avançades i evitar caure en l’obsolescència de l’equipament mèdic.

Reconeixent aquesta necessitat, Espanya ha aconseguit progressar significativament en la disminució de l’obsolescència del seu equipament mèdic.

Tot i això, és vital desenvolupar una estratègia nacional que asseguri la continuïtat en l’actualització de l’equip tecnològic dels hospitals públics, perquè la seva vida útil es mantingui en línia amb les recomanacions d’organismes internacionals, segons es detalla a l’informe més recent, Perfil tecnològic hospitalari: propostes per a la renovació, elaborat per la Federació Espanyola d’Empreses de Tecnologia Sanitària (Fenin).

“El percentatge d’equips nous s’eleva al 42% del total, davant del 35% del 2021, segons el darrer informe de Fenin.”

INVEAT impulsa les millores al sector sanitari

Espanya avança positivament en la reducció del nivell d’obsolescència del parc tecnològic sanitari gràcies a plans d’inversions com INVEAT.

Des del 2009, Fenin recopila i analitza de forma periòdica dades sobre el nivell d’obsolescència de l’equipament tecnològic sanitari públic i privat a Espanya.

L’últim d’aquests informes, publicat el desembre del 2021, alertava de l’encara alta xifra d’equips instal·lats a hospitals que superaven la vida màxima útil recomanada (entre 10 i 12 anys, a l’àmplia majoria de famílies tecnològiques).

Entre l’edició del 2021 i l’actualització ara presentada —amb dades al tancament del 2023—, el Ministeri de Sanitat ha desenvolupat el Pla INVEAT que ha permès renovar i/o incrementar prop de 850 equips d’alta tecnologia en hospitals públics i el impacte s’analitza en aquest informe.

“El balanç global indica que aquelles tecnologies analitzades en aquest informe que han format part de l´INVEAT mostren una millora molt significativa després de l´execució d´aquest pla i s´han millorat les capacitats diagnòstiques i de tractament del sistema sanitari”, ha assenyalat Carlos Sisternas, coordinador del Sector de Tecnologies i Sistemes dInformació Clínica de Fenin.

Així mateix, remarca que “a causa de la velocitat dels canvis tecnològics, l’obsolescència és un factor que cal tenir en compte per poder definir nous estàndards de vida útil dels equips per garantir una millor atenció al pacient”.

Impulsant la qualitat assistencial

Disposar d’equips renovats en centres hospitalaris no només facilita resultats diagnòstics i terapèutics més precisos, sinó la seguretat més gran de professionals sanitaris i pacients, i, per tant, la millora d’eficiència i la qualitat assistencial.

Organismes internacionals com el Comitè de Coordinació Europeu de la Indústria TI Radiològica, Electromèdica i Sanitària (COCIR) recomanen que als centres hospitalaris regeixi la coneguda com ‘golden rules: regla 60-30-10‘: un 60% d’equips disponibles amb menys de 5 anys, un 30% entre 5 i 10 anys i no més d’un 10% amb una antiguitat superior a 10 anys (es considerarien obsolets).

Reducció del 25% d’equips “obsolets”

En concret, l’informe precedent del 2021 recollia que, al còmput de grups tecnològics analitzats, el 35% de l’equipament acumulava menys de 5 anys de funcionament; un 22% se situava entre els 5 i els 10 anys; i un 43% superava els deu anys d’antiguitat.

L’actualització de l’informe indica que —amb dades al tancament del 2023— el percentatge d’equips ‘nous’ a hospitals públics i privats s’eleva ara al 42% del total, mentre que un 25% compta entre 5 i 10 anys.

Finalment, un 33% encara supera el llindar límit recomanat dels deu anys, si bé aquesta dada suposa una reducció del 25% respecte a la registrada el 2021.

Com a exemples positius, cal destacar que segons l’informe del 2021 més de la meitat (52%) d’equips de suport vital emprats a l’SNS superava els 10 anys d’antiguitat i ara, tres anys després, se situa al 22%.

També el grup d’equips de tomografia computaritzada (TC) presenta millores significatives a l’últim trienni: d’un 35 per cent d’equipament considerat obsolet s’ha reduït al 20 per cent després de l’execució del Pla INVEAT.

Tot i els avenços generals, hi ha famílies tecnològiques on encara s’entreveu marge de millora, com en el grup d’equips de radiologia —amb un 66% d’equips per sobre del llindar que marcaria l’obsolescència—, de mamografies —amb el 53 % d’equips amb una ‘vida’ superior a la recomanada— od’endoscòpia (46%) i els ecògrafs i els sistemes digitals d’injecció de contrast —amb un 30% per sobre del llindar d’obsolescència.

Importància de la planificació

Tot i els avenços que ha ofert el Pla INVEAT, encara hi ha una necessitat urgent de modernitzar i continuar renovant el parc tecnològic sanitari públic.

En especial, parlem d’aquells grups equipaments tecnològics que no han estat coberts pel Pla INVEAT i els anomenats “equips satèl·lits” que són fonamentals en l’ús d’equips principals: sistemes de comunicació i arxiu d’imatges (PACS), sistemes d’infusió, etc.

Els participants en aquesta trobada coincideixen que cal una planificació per a la renovació permanent d’equips, atenent a cada moment les necessitats sociosanitàries canviants, i un pla per a manteniment preventiu i reemplaçament dels equips ara instal·lats, que eviti incórrer novament en l’obsolescència.

“Esperem que el Pla INVEAT tingui continuïtat amb altres estratègies o noves fases dins d’ell, i que aquesta actualització de l’informe torni a ser tinguda en compte en el desenvolupament d’aquestes iniciatives”, ha dit Carlos Sisternas.