30maig

XXXI Congrés Nacional de la Societat Espanyola d’Infermeria Geriàtrica i Gerontològica

maig 30, 2025 equimed 185

Lleida va reunir les veus més destacades en la cura de les persones grans, i des d’Equimed vam ser-hi, aportant les nostres millors solucions per al sector geriàtric.

Els passats 22 i 23 de maig de 2025, la ciutat de Lleida es va convertir en l’epicentre del coneixement, l’experiència i el compromís professional amb les persones grans. Sota el lema «Cures intermèdies amb qualitat», es va celebrar el XXXI Congrés Nacional de la Societat Espanyola d’Infermeria Geriàtrica i Gerontològica (SEEGG), un esdeveniment que ha posat de manifest la solidesa, maduresa i visió de futur d’aquesta especialitat infermera.

Amb 38 anys de trajectòria, la SEEGG va reafirmar el seu paper com a entitat de referència en l’àmbit de la cura geriàtrica i gerontològica, en un moment en què l’envelliment de la població presenta nous reptes i complexitats. La resposta, tal com s’ha destacat durant el congrés, ha de ser tècnica, ètica, científica i profundament humana.

Un congrés per compartir, construir i avançar

Tal com va expressar Ana Mari Fité Serra, presidenta del congrés, la trobada es va concebre com un espai per a “compartir coneixement, presentar evidències, visibilitzar experiències i dissenyar col·lectivament un model de cures intermèdies adaptat a les realitats actuals”.

La participació va ser activa i enriquidora, amb nombroses comunicacions, taules rodones i presentacions que van reflectir el gran compromís del col·lectiu infermer amb l’atenció a les persones grans.

Eixos temàtics que van guiar el congrés

El programa científic del XXXI Congrés Nacional de la SEEGG es va articular al voltant de quatre àrees clau, seleccionades per la seva rellevància en el context actual de l’envelliment i les cures especialitzades:

La demència i les seves cures, un repte creixent que requereix respostes clíniques, ètiques i humanes.
El desenvolupament professional de l’infermer especialista en geriatria, peça clau per garantir una atenció avançada i competent.
Les cures intermèdies, com a nou model assistencial que connecta la complexitat amb la proximitat.
L’envelliment saludable i reeixit, objectiu transversal que impulsa una visió positiva i proactiva d’aquesta etapa vital.

Cada una d’aquestes línies va ser explorada per veus expertes de l’àmbit clínic, acadèmic i social, que van compartir coneixements, evidències i experiències reals. Tot això amb un enfocament col·laboratiu orientat a construir un model d’atenció que combini excel·lència tècnica, calidesa humana i lideratge infermer, situant la persona gran al centre de cada decisió.

Des d’Equimed: compromís amb la cura, solucions innovadores i presència activa

A Equimed ens sentim orgullosos d’haver participat activament en aquest congrés de referència, reafirmant el nostre compromís amb la innovació tecnològica i l’excel·lència en l’àmbit sociosanitari. Vam ser-hi presents per escoltar les necessitats del sector, intercanviar coneixement i oferir solucions especialitzades que contribueixen a millorar l’atenció geriàtrica, sempre al costat dels i les professionals que garanteixen una assistència digna, propera i de qualitat.

Durant l’esdeveniment, vam presentar alguns dels nostres productes més rellevants per a aquest sector, acuradament seleccionats per la seva utilitat en entorns d’atenció a persones grans:

Electrocardiògraf en repòs amb algoritme VERITAS®, que garanteix precisió diagnòstica d’última generació.
Monitor Integral, ideal per al control continu i fiable de constants vitals.
Seca 287 Estació sense fils de mesurament digital d’alçada, pes i índex de massa corporal (IMC), amb guia de veu, pensada per facilitar la feina diària i millorar l’accessibilitat.
La nostra completa línia de dispositius de diagnòstic: otoscopis, oftalmoscopis, termòmetres clínics i esfigmomanòmetres, essencials per a una exploració eficaç i segura.
Amb aquesta presència, reafirmem la nostra missió: acompanyar el sector sociosanitari amb eines que aportin un valor real a les cures geriàtriques i gerontològiques.

Una societat longeva, una infermeria amb visió de futur

Des de la seva fundació el 1987, la Societat Espanyola d’Infermeria Geriàtrica i Gerontològica (SEEGG) ha estat motor de canvi, impulsant l’excel·lència en les cures des d’una mirada científica, ètica i profundament humana. La seva tasca constant ha contribuït a dignificar la professió infermera especialitzada, i a visibilitzar el paper imprescindible de qui cuida amb coneixement, sensibilitat i compromís.

Al llarg dels anys, mitjançant projectes, investigacions i formació, la SEEGG ha teixit una xarxa sòlida de professionals que treballen cada dia per un model d’atenció més just, especialitzat i centrat en la persona. El seu logotip —amb tres petjades simbòliques— continua recordant l’essència de la seva missió: deixar petjada en la vida de qui cuida i de qui és cuidat.

El XXXI Congrés Nacional SEEGG, celebrat a Lleida, ha estat una mostra clara d’aquesta evolució i d’un futur prometedor que ja s’està construint. Un futur on la infermeria geriàtrica i gerontològica serà cada cop més protagonista en el repte d’acompanyar una societat que envegeix amb dignitat.

12març

Nova edició del MWC 2025 Barcelona: innovacions i tendències tecnològiques

març 12, 2025 equimed 173

La ciutat de Barcelona ha estat novament l’epicentre de la tecnologia mòbil amb la celebració del Mobile World Congress (MWC) 2025. Aquest esdeveniment, organitzat per la GSMA, ha reunit més de 109.000 assistents de 205 països, consolidant-se com el congrés de tecnologia més important a nivell global.

El Mobile World Congress (MWC 2025) promet ser una edició de gran rellevància per a la indústria tecnològica, destacant-se no només per les innovacions en el món de la telefonia mòbil i les telecomunicacions, sinó també pels espais dedicats a les noves tendències i a la connexió de talent amb empreses líders.

Entre els llocs més esperats, es troben la Talent Arena i 4YFN (Four Years From Now), dues àrees clau per fomentar el creixement de la indústria digital.

Talent Arena: Un punt de trobada per al talent digital i les empreses tecnològiques

El Talent Arena és un dels espais més innovadors i destacats del MWC 2025, concebut per promoure la interacció entre els professionals més talentosos i les empreses tecnològiques més influents. Aquest espai es convertirà en un centre neuràlgic per reclutar i connectar joves talents amb empreses que busquen perfils especialitzats en tecnologia, telecomunicacions, intel·ligència artificial, big data i desenvolupament digital.

Les empreses emergents podran presentar els seus projectes i iniciatives davant dels candidats més capacitats, mentre que els candidats podran conèixer de primera mà els líders de la indústria i les oportunitats laborals més avantguardistes. El Talent Arena es caracteritza pel seu enfocament multidisciplinari, promovent la trobada entre enginyers, dissenyadors, especialistes en ciberseguretat i experts en IA.

A més, s’organitzaran xerrades, tallers i panells interactius amb empreses tecnològiques, universitats i centres de recerca, en què es debatran les últimes tendències del sector. Aquest espai es posiciona com un trampolí per als professionals del futur, connectant els millors talents amb les empreses que estan donant forma al futur digital.

4YFN (Four Years From Now): El futur de les startups tecnològiques i la intel·ligència artificial

Un altre dels espais que genera gran expectació al MWC 2025 és 4YFN (Four Years From Now), un esdeveniment exclusiu dedicat a les startups tecnològiques més innovadores del món. Aquest espai, que se celebra com a part del MWC, ofereix una plataforma perquè les empreses emergents presentin les seves idees i desenvolupaments en el camp de la tecnologia, les telecomunicacions, la salut, entre altres.

En aquesta edició, 4YFN ha posat un èmfasi especial en la intel·ligència artificial (IA), una de les àrees amb més creixement i potencial disruptiu en el mercat actual. Startups de tot el món tindran l’oportunitat d’exhibir els seus projectes relacionats amb la IA, des d’aplicacions en salut, automoció, fintech fins a solucions d’IA per a la llar intel·ligent.

L’espai va oferir exhibicions, demostracions en directe, conferències especialitzades i molt networking, on els emprenedors podran interactuar amb inversors, socis estratègics i experts de la indústria. A més, les startups tindran la possibilitat d’obtenir finançament i assessorament per portar els seus projectes al següent nivell.

4YFN s’ha convertit en un referent per aquells que busquen el futur de la tecnologia, oferint una visió clara de com les startups estan modelant el futur del mercat global. La intel·ligència artificial jugarà un paper crucial en la transformació de diverses indústries, i el MWC 2025 és l’escenari perfecte per conèixer de primera mà les startups que estan portant a terme aquesta revolució tecnològica.

Un MWC 2025 centrat en el futur digital

El Mobile World Congress MWC 2025 es perfila com un esdeveniment fonamental per a la innovació tecnològica, consolidant-se com l’escenari global més important per mostrar els avenços i les tendències de la tecnologia mòbil, les telecomunicacions i la digitalització en general.

Des de la seva creació, el MWC ha estat el punt de trobada dels líders del sector, les grans empreses, els innovadors i els visionaris, convertint-se en un lloc on les tecnologies del demà es presenten davant d’una audiència global. Aquest esdeveniment, que se celebra anualment a Barcelona, atrau milers de professionals, empreses i experts de tot el món, creant un ambient únic per a la interacció, la col·laboració i el desenvolupament de noves solucions.

El 2025, el MWC farà un pas més cap al futur, amb un enfocament renovat en les àrees més disruptives de la tecnologia. Espais com el Talent Arena i 4YFN (Four Years From Now) no només ressalten la importància de la innovació digital i la transformació tecnològica, sinó que també destaquen la rellevància de connectar talents emergents amb les grans empreses del sector. Aquests espais seran fonamentals per a la creació de noves aliances estratègiques, l’intercanvi d’idees i la col·laboració global.

Amb la intel·ligència artificial com una de les principals forces transformadores, i les startups tecnològiques com motors de la innovació, el MWC 2025 es presenta com el lloc perfecte per descobrir no només les últimes tendències, sinó també les persones i les empreses que estan impulsant l’evolució tecnològica en aquest segle. Al llarg de la fira, es compartiran noves solucions, productes disruptius i models de negoci que marcaran la pauta per als pròxims anys.

“MWC 2025 va més enllà de ser una simple exposició; és una plataforma que dóna forma al futur de la tecnologia mòbil i digital, mostrant com aquestes innovacions influiran en sectors com la salut, l’educació, el transport, les finances i la comunicació. El MWC 2025 es un catalitzador per a una nova era de col·laboració, innovació i convergència digital, creant un entorn on els líders de la indústria i els emprenedors puguin col·laborar per resoldre els desafiaments més grans de la societat moderna a través de la tecnologia.“

23gen.

L’OMS llança MeDevIS: una plataforma global per millorar l’accés als dispositius mèdics

gener 23, 2025 equimed 182

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va anunciar al juny de 2024 el llançament de MeDevIS, una innovadora plataforma global i d’accés lliure dissenyada per optimitzar la informació sobre dispositius mèdics.

Aquest Sistema d’Informació sobre Dispositius Mèdics busca facilitar la selecció, adquisició i ús de tecnologies mèdiques essencials per a governs, reguladors i usuaris, enfortint així la presa de decisions en l’àmbit de la salut.

Què ofereix MeDevIS?

La plataforma inclou informació detallada sobre 2301 tipus de dispositius mèdics destinats a abordar una àmplia gamma de problemes de salut.

Aquests abasten des de la salut reproductiva, materna, neonatal i infantil fins a malalties no transmissibles com el càncer, malalties cardiovasculars i diabetis, a més d’afectacions infeccioses com la COVID-19.

“El nombre i la complexitat de les tecnologies mèdiques estan augmentant, fet que en dificulta la gestió tant per als professionals de la salut com per als pacients”, va afirmar la Dra. Yukiko Nakatani, Subdirectora General de l’OMS per a l’Accés a Medicaments i Productes Sanitaris.

“El nostre objectiu amb MeDevIS és proporcionar una ‘finestreta única’ d’informació fiable que sigui útil, especialment en contextos amb recursos limitats, i que promogui un millor accés a aquestes tecnologies essencials.“

La diversitat de dispositius mèdics

Actualment, existeixen més de 10.000 dispositius mèdics en ús a escala mundial, que van des d’eines senzilles com oxímetres de pols, termòmetres digitals i xeringues no reutilitzables, fins a tecnologies complexes com electrocardiogrames, endoscopis i equips avançats de radioteràpia.

També s’inclouen dispositius de diagnòstic de laboratori, aparells d’hemodiàlisi i desfibril·ladors, així com implantables com pròtesis i endopròtesis cardíaques.
Tot i la seva diversitat, la informació sobre aquests dispositius sovint està dispersa entre múltiples fonts, incloses organitzacions internacionals, agències reguladores i organismes donants. Això dificulta identificar informació precisa i útil.

En aquest context, MeDevIS centralitza les dades, simplificant l’accés i oferint informació estandarditzada sobre:

Tipus de dispositiu.
Nivells del sistema de salut en què s’utilitza (des d’hospitals comunitaris fins a centres especialitzats).
Requisits d’infraestructura i àmbits d’aplicació.

Un sistema que estandarditza i simplifica

MeDevIS també aborda un dels principals desafiaments en el sector: la manca d’uniformitat en la nomenclatura dels dispositius mèdics.
La plataforma integra dos sistemes internacionals de nomenclatura àmpliament reconeguts:

Nomenclatura Europea de Productes Sanitaris (EMDN)
Principalment utilitzada a Europa per al registre de dispositius en bases de dades comunitàries.

Nomenclatura Mundial de Dispositius Mèdics (GMDN)
Adoptada per organismes reguladors en països com Austràlia, Canadà, Estats Units i el Regne Unit, així com en altres Estats Membres.

Ambdós sistemes proporcionen codis i definicions estandarditzades que faciliten activitats com el registre regulador, l’adquisició, la gestió d’inventaris en instal·lacions sanitàries, el seguiment i la fixació de preus.

“Amb MeDevIS, els responsables de formular polítiques podran desenvolupar o actualitzar les seves llistes nacionals d’adquisició de tecnologies i dispositius de salut. A més, pot ser una eina valuosa per a les polítiques d’assegurances de salut i sistemes de reemborsament dirigits a pacients”

Dr. Deus Mubangizi, Director de Política i Normes sobre Productes de Salut de l’OMS.

Inspirat en l’experiència de l’OMS

MeDevIS representa un punt d’inflexió significatiu en els esforços de l’OMS per millorar l’accés als dispositius mèdics.

El seu desenvolupament es basa en l’experiència adquirida a través de l’elaboració de la Llista de Dispositius Mèdics Prioritaris, inspirada en la emblemàtica Llista Model de Medicaments Essencials de l’OMS.

Aquest document, pròxim a complir 50 anys, ha estat un pilar fonamental en la salut pública global, millorant milions de vides arreu del món.

La plataforma no només centralitza informació, sinó que també fomenta la inclusió de noves tecnologies mèdiques. En aquest sentit, l’OMS s’ha compromès a actualitzar constantment MeDevIS, incorporant dispositius innovadors i ampliant el seu abast en àrees crítiques com l’atenció en pandèmies i emergències.

Un futur prometedor

Amb la introducció de MeDevIS, l’OMS reafirma el seu compromís de millorar l’equitat en l’accés a la salut.

En proporcionar informació fiable i estandarditzada, la plataforma no només beneficia els responsables de polítiques i els professionals sanitaris, sinó també les comunitats, permetent una atenció mèdica més eficient i de més qualitat.

“El llançament de MeDevIS marca un nou capítol en la col·laboració internacional per abordar els reptes sanitaris globals, enfortint els sistemes de salut i promovent el benestar de les poblacions arreu del món.”

26nov.

La sanitat a Europa: desafiaments, inversió i futur

novembre 26, 2024 equimed 173

El panorama de la sanitat a Europa, especialment a Espanya, està marcat per desafiaments estructurals significatius que demanen atenció urgent.

Segons l’informe “Panorama de la salut: Europa” publicat recentment per la Comissió Europea (CE) i l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), l’escassetat de personal sanitari i la inversió insuficient en salut són problemes que amenacen amb aguditzar-se en els propers anys.

Aquestes dificultats no només afecten la qualitat dels serveis de salut, sinó també la sostenibilitat dels sistemes sanitaris amb vista a l’envelliment poblacional ia l’augment de malalties cròniques.

Una crisi de personal sanitari

Europa s’enfronta a una greu crisi d’escassetat de professionals de la salut.

Actualment, falten aproximadament 1,2 milions de metges, infermeres i comares al continent. Aquest dèficit s’agreuja per un fenomen d’envelliment tant a la població general com als professionals de la salut.

Més d’un terç dels metges i una quarta part de les infermeres es jubilaran la propera dècada, cosa que exerceix una pressió extra sobre els sistemes sanitaris, atrapats en un “cercle viciós”, com ho va descriure Sandra Gallina, directora general de Salut de la Comissió Europea.

La contractació de professionals sanitaris formats a l’estranger s’ha convertit en una solució cada cop més recurrent per als països europeus, però no està exempta de riscos.

El 2022, l’arribada de metges estrangers va augmentar un 17% respecte al 2019, mentre que la d’infermers formats a altres països va créixer un 72%.

Països com Noruega, Irlanda i Suïssa depenen en gran mesura d’aquests professionals, assolint xifres superiors al 40% en el cas dels metges, ia Irlanda més del 50% dels infermers van ser formats fora.

Tot i això, aquesta estratègia pot agreujar la manca de personal sanitari als països d’origen, especialment en aquells amb baixos ingressos que ja enfronten limitacions crítiques en els seus sistemes de salut.

“Més d’un terç dels metges i una quarta part de les infermeres es jubilaran la propera dècada, cosa que exerceix una pressió extra sobre els sistemes sanitaris.“

Escassetat de personal i envelliment

L’informe també destaca que Espanya compta amb un dels nivells més baixos d’infermeres per habitant a Europa: 6,2 per cada 1.000 habitants, davant d’una mitjana de 8,4 a la UE. Tot i això, té un nombre de metges lleugerament superior a la mitjana europea (4,3 per cada 1.000 habitants).

Aquest desequilibri planteja un repte en termes de càrrega de treball i de coordinació dels serveis. A més, una proporció significativa de metges i infermers a Espanya supera els 55 anys, cosa que intensifica la pressió sobre el sistema sanitari a mesura que aquests professionals s’acosten a la jubilació.

D’altra banda, la qualitat de vida dels espanyols de més de 65 anys planteja interrogants sobre el sistema d’atenció a llarg termini.

Tot i tenir una alta esperança de vida, al voltant del 60% d’aquest temps a partir dels 65 anys es viu amb problemes de salut. Aquest escenari anticipa una demanda creixent de cures de llarga durada, una àrea en què Espanya inverteix menys que altres països europeus.

Avenços tecnològics: una solució necessària

A més de la inversió en formació i contractació, l’informe subratlla la importància d’aprofitar els avenços tecnològics per augmentar l’eficiència del sector sanitari. Gallina va destacar el potencial de la intel·ligència artificial (IA) i les eines digitals com a recursos clau per optimitzar l’exercici clínic.

Sobre això, un estudi realitzat per Vithas en col·laboració amb Microsoft va revelar que la IA és 60 vegades més ràpida que un professional humà en revisar informes clínics, mantenint nivells de precisió propers al 100%.

Això permetria alliberar els professionals de tasques repetitives i centrar-se en tasques més complexes, millorant així la productivitat del sector.

“Un estudi realitzat per Vithas en col·laboració amb Microsoft va revelar que la IA és 60 vegades més ràpida que un professional humà en revisar informes clínics, mantenint nivells de precisió propers al 100%.”

Espanya i la despesa en sanitat

El cas d‟Espanya reflecteix una realitat complexa.

Tot i que és el país amb més esperança de vida de la Unió Europea (84 anys), la inversió en sanitat pública està notablement per sota de la mitjana europea.

Segons l’informe de l’OCDE, la despesa per càpita en sanitat a Espanya va ser de 2.822 euros el 2022, un 20% menys que la mitjana de la UE (3.533 euros) i gairebé la meitat del que destina Alemanya (5.317 euros).

Aquest nivell d’inversió ha crescut més lentament a la darrera dècada en comparació amb altres països, fins i tot durant la pandèmia.

En termes del Producte Interior Brut (PIB), la despesa sanitària a Espanya va assolir el seu punt més alt el 2020 amb un 10,7%, caient al 9,7% el 2022. Aquesta xifra està per sota de la mitjana europea del 10,4 %, amb països com Alemanya i França destinant percentatges significativament més grans, del 12,6% i 11,9%, respectivament.

Un aspecte especialment crític és la limitada cobertura pública a certs serveis. A Espanya, només el 74% de la despesa sanitària total és coberta pel sistema públic, davant del 81% de la mitjana de la UE.

Això obliga els ciutadans a pagar de la butxaca una proporció significativa, especialment en àrees com l’atenció dental, ulleres i audiòfons.

En aquest últim cas, el sistema sanitari espanyol amb prou feines cobreix el 3% del cost, en comparació del 37% de mitjana europea i països com Islàndia, on la cobertura arriba al 82%.

“Segons l’informe de l’OCDE, la despesa per càpita en sanitat a Espanya va ser de 2.822 euros el 2022, un 20% menys que la mitjana de la UE (3.533 euros) i gairebé la meitat del que destina Alemanya (5.317 euros).”

Reptes i propostes per al futur

L’envelliment de la població i la pressió sobre els sistemes sanitaris són problemes que no desapareixeran sinó que s’intensificaran amb el temps.

El 2050, s’estima que un terç de la població espanyola tindrà més de 65 anys, convertint el país en un dels més envellits d’Europa. Aquesta realitat requereix una planificació estratègica a llarg termini que consideri tant la formació i retenció de professionals sanitaris com una inversió més gran en el sistema públic de salut.

A més, és imprescindible avançar cap a una sanitat més inclusiva, que garanteixi una cobertura adequada en àrees clau com ara la salut dental i els tractaments oftalmològics, reduint les desigualtats en l’accés a aquests serveis essencials.

La tecnologia innovadora, especialment a l’equipament hospitalari i sanitari, per la seva banda, jugarà un paper crucial, i la seva integració efectiva dependrà de la formació adequada dels professionals per aprofitar al màxim el seu potencial.

En definitiva, el sistema sanitari europeu, i en particular l’espanyol, enfronta reptes que exigeixen una resposta coordinada i multifacètica.

La inversió en sanitat, l’ús de la innovació tecnològica i la millora de les condicions laborals del personal sanitari són pilars fonamentals per garantir un sistema sostenible i eficaç, capaç de respondre a les necessitats d’una població cada cop més longeva.

El temps se’ns ve a sobre, i les decisions que es prenguin avui determinaran la qualitat de l’atenció mèdica en les properes dècades.

16oct.

Objectiu: un IVA del 10% per als equips sanitaris

octubre 16, 2024 equimed 172

Baixar l’IVA al 10% dels equips sanitaris reduiria la despesa pública més de 800 milions.

L’establiment d’un impost sobre el valor afegit (IVA) reduït del 10% per als equips sanitaris conllevaria una reducció de la despesa pública de més de 800 milions d’euros i, si s’establia un tipus superreduït del 4%, l’estalvi de la despesa pública. podria ser de més de 1.300 milions d’euros.

Així ho reconeix un informe presentat pel president de l’Institut d’Estudis Econòmics, Íñigo Fernández de Mesa.

En ‘Els tipus reduïts a l’Impost sobre el Valor Afegit. Un exemple de la seva aplicació en els productes de tecnologia sanitaria’, s’analitza la conveniència de reduir l’IVA en determinats béns i serveis.

Càrrega impositiva perjudicial

Espanya és dels països d’Europa amb més càrrega impositiva en matèria de productes sanitaris, l’IVA dels quals és més elevat que a la majoria dels països del nostre entorn, situant-se als trams més alts juntament amb països com el Regne Unit, França o Alemanya.

L’estructura dels impostos sobre el consum suposa, a la majoria dels països avançats que l’apliquen, l’existència d’un tipus general juntament amb altres tipus reduïts i exempcions aplicables a determinats productes i serveis.

Per exemple, l’IVA per als instruments d’otorinolaringologia a Espanya és del 21%, davant del 19% d’Alemanya, el 20% de França o el 6% de Bèlgica.

D’aquesta manera a Espanya es manté actualment el tipus general del 21% a la major part de l’equipament mèdic i sanitari, a excepció del destinat a l’atenció a la discapacitat, que sí que està subjecte al 10%.

Altres països com Itàlia, França, Portugal, Alemanya, Polònia o els Països Baixos ja estan aplicant tipus reduïts entre el 4 i el 9% d’IVA als dispositius mèdics i sanitaris.

Aquest diferent tractament fiscal per als mateixos béns amb els nostres principals socis comercials és font de desigualtat i genera un desavantatge comparatiu dels consumidors de serveis sanitaris al nostre país, respecte dels del conjunt de la Unió Europea.

“Altres països com Itàlia, França, Portugal, Alemanya, Polònia o els Països Baixos ja estan aplicant tipus reduïts entre el 4 i el 9% d’IVA als dispositius mèdics i sanitaris.”

El sistema públic de salut, el gran perjudicat

El sistema públic de salut és el principal comprador d’equips i productes sanitaris, per la qual cosa el manteniment d’un tipus elevat d’IVA en l’adquisició de material sanitari afecta especialment la sanitat pública, n’eleva el cost per a l’administrat i en dificulta l’Estat la compra dequips dúltima tecnologia.

Aquesta tributació més gran detreu recursos que permeten emprendre les inversions de reposició i d’ampliació de capacitat del sector sanitari per afrontar les debilitats presents, els reptes que es deriven de l’envelliment poblacional, així com per a la millora de la seva qualitat.

Aquests recursos serien essencials per incorporar les innovacions i els avenços tecnològics que milloren l’eficiència de la despesa sanitària, així com del Sistema Nacional de Salut en conjunt, independentment de la naturalesa pública o privada del proveïdor d’aquests serveis.

El sistema sanitari públic, si no hagués de suportar aquests tipus majors a l’IVA que hi ha a Espanya per a aquest sector, però que no regeixen en altres països europeus, podria alliberar aquests recursos per augmentar la quantitat i la qualitat oferida als serveis públics sanitaris .

Això permetria renovar els equips més obsolets per incorporar les tecnologies més capdavanteres i invertint en una major disponibilitat d’equips que permetés augmentar l’eficiència en la prestació de serveis públic, amb la consegüent reducció de les llistes d’espera i millora de l’equitat territorial a la provisió d’aquests serveis, cosa que incidiria, especialment, en la població més vulnerable.

Una normativa facilitadora

La possibilitat d’aplicar tipus reduïts i zero a l’IVA per part dels Estats membres de la UE als productes sanitaris queda recollida expressament a la Directiva (UE) 2022/542 del Consell, de 5 d’abril de 2022, per la qual es modifiquen les Directives 2006/112/CE i (UE) 2020/285 pel que fa als tipus de l’Impost sobre el Valor Afegit.

En concret, la norma comunitària actual permet l’aplicació de tipus reduïts als productes sanitaris eliminant l’anterior limitació que només permetia aquesta singularitat per a tractaments a persones amb discapacitat.

Així, segons dades de l?informe, l?establiment d?un tipus reduït del 10% per als equips sanitaris comportaria una reducció de la despesa pública d?un ordre de més de 800 milions d?euros.

“Si s’estableix un tipus superreduït del 4% per a aquests equips, l’estalvi de despesa pública podria ser de més de 1.300 milions d’euros.“

Expectatives de la sanitat privada i la renda disponible

De la mateixa manera, en un context en què el sector sanitari privat està cridat a atendre un nombre més gran de pacients, per l’increment de l’assegurament i pels concerts de col·laboració publicoprivada, sembla un contrasentit dificultar, mitjançant un tipus elevat de IVA, la reinversió en innovació tecnològica i sanitària per al sector sanitari privat, cosa que dificulta el dret de tots els ciutadans per tenir accés a tècniques diagnòstiques o terapèutiques d’alta complexitat.

Addicionalment, aquesta reducció de l’IVA augmentaria la renda disponible de les llars espanyoles en un ordre de més de tres-cents milions d’euros a l’any (amb el tipus reduït del 10%), beneficiant la mesura en més proporció als col·lectius amb un nivell més baix de renda. Amb el tipus superreduït del 4%, la millora de la renda de les famílies podria ser de més de cinc-cents milions d’euros.

Per això, per garantir l’efectiu dret universal a la salut, cal facilitar l’accés del pacient a la millor tecnologia sanitària, que permet diagnosticar, tractar i curar malalties.

Una normalització del tipus de l’IVA aplicable a aquesta classe de productes ajudaria el sistema sanitari públic a alliberar recursos per emprendre mesures estructurals que contribueixin a reduir les llistes d’espera i permetin reforçar els equipaments, cosa que beneficiarà, de manera especial, la població més vulnerable.

26set.

Hipertensió, exposició al tel·luri i la importància de controlar la pressió arterial

setembre 26, 2024 equimed 163

Un estudi recent realitzat per la Universitat de Nagoya ha revelat una possible connexió entre la hipertensió i l’exposició al tel·luri, un metal·loide poc comú que es troba en concentracions elevades en certs aliments.

Aquest element, alliberat per activitats mineres i industrials, pot contaminar el terra i, a través de la cadena alimentària, impactar la salut dels qui consumeixen productes contaminats.

Pols, cendres i escòries industrials són algunes de les formes en què el tel·luri s’introdueix a l’ambient, contaminant cultius i sòls.

Si bé és escàs, el tel·luri està present en diversos aliments, especialment en cereals i llegums com l’arròs i el natto (soja fermentada), aliments fonamentals en la dieta japonesa i fonts clau de nutrients, així com associats a una major longevitat i millores en la salut cardiovascular i el sistema immunològic.

Aquests aliments són rics en nutrients essencials, incloent carbohidrats de qualitat, vitamines i minerals. Tot i això, l’estudi suggereix que el control dels nivells de tel·luri en ells podria ser crucial per reduir la incidència d’hipertensió.

En definitiva, aquest metal·loide rar es pot trobar als aliments a causa de la contaminació del sòl causada per les activitats mineres i manufactureres.

El tel·luri també pot traslladar-se del sòl a les plantes cultivades, com pastanagues i all.

“El tel·luri està present en diversos aliments, especialment en cereals i llegums com l’arròs i el natto (soja fermentada), aliments fonamentals en la dieta japonesa i fonts clau de nutrients”

Un estudi pioner

La investigació, publicada a la revista Environment International i dirigida pels professors Masashi Kato i Takumi Kagawa, va analitzar 2,592 adults japonesos.

Els resultats van revelar una clara associació entre alts nivells de tel·luri a l’orina i un augment en la pressió arterial. Així mateix, diversos experiments en ratolins van donar suport a aquestes troballes.

Tomoko Misawa, autora principal de l’estudi, ha destacat que “l’administració de tel·luri en dosis equivalents a les que es troben en humans va provocar un augment en la pressió arterial dels ratolins”. Tot i això, en cessar l’exposició, tant els nivells de tel·luri a l’orina com la pressió arterial van tornar a la normalitat, confirmant la relació directa entre aquest metal·loide i la hipertensió.

Segons Misawa, “la dieta és el principal factor que contribueix als nivells elevats de tel·luri a l’orina, superant altres factors relacionats amb l’estil de vida, com el tabaquisme, i factors fisiològics, com l’edat i el sexe. La ingesta alimentària, un aspecte crucial del nostre estil de vida, té un impacte considerable a les concentracions urinàries de tel·luri”.

“La investigació, publicada a la revista Environment International i dirigida pels professors Masashi Kato i Takumi Kagawa, revela una clara associació entre alts nivells de tel·luri a l’orina i un augment en la pressió arterial.“

Factor de risc a la població

L’estudi també va investigar com el consum de certs aliments influeix en els nivells de tel·luri a l’orina. Tot i que els cereals i els llegums incrementen aquests nivells, no es va detectar cap relació directa amb l’augment de la pressió arterial.

Finalment, Takumi Kagawa va assenyalar que, encara que aquests aliments contenen tel·luri, el seu consum no necessàriament eleva el risc d’hipertensió a causa d’altres nutrients que podrien contrarestar aquest efecte.

En qualsevol cas, aquests resultats suggereixen que l’exposició al tel·luri podria ser un factor de risc significatiu per a la hipertensió a la població general.

Què és la hipertensió arterial?

Considerada una preocupació global en salut pública, afecta milions de persones i contribueix significativament a malalties cardiovasculars i altres complicacions greus.

La hipertensió arterial és la malaltia crònica més prevalent a Espanya i un factor de risc clau per a les malalties cardiovasculars, com ara infarts i insuficiència cardíaca.

Per això, la seva prevenció primerenca i detecció oportuna són fonamentals per mitigar el seu considerable impacte a la societat, on afecta més del 40% de la població.

Tot i que comunament s’associa amb persones de més de 40 o 50 anys, la hipertensió no discrimina per edat. Així, es pot manifestar en adults joves, desafiant la creença general que és un problema exclusiu de la vellesa.

La importància de mesurar la pressió arterial

La pressió arterial es refereix a la força que exerceix la sang contra les parets de les artèries a mesura que el cor bomba sang a través del sistema circulatori.

Mesurar-la permet detectar i monitoritzar condicions com la hipertensió (pressió arterial alta) o la hipotensió (pressió arterial baixa), que són crucials per a la prevenció i el tractament de malalties cardiovasculars.

En aquest context, el mesurament de la pressió arterial comporta tota una sèrie d’avantatges per a la salut de les persones:

Detecció primerenca de problemes de salut

La hipertensió és un factor de risc principal per a malalties del cor, accidents cerebrovasculars i problemes renals que es poden detectar i prevenir a temps si se’n fa el mesurament.

La pressió arterial baixa pot causar mareigs, desmais i altres problemes de salut que també necessiten atenció mèdica.

Monitorització de malalties cròniques

Per a persones amb condicions com la hipertensió o malalties del cor, mesurar la pressió arterial regularment és crucial per gestionar i ajustar el tractament.

Avaluació de l’efecte dels tractaments

Els metges usen el mesurament de la pressió arterial per avaluar l’eficàcia de tractaments antihipertensius o intervencions mèdiques.

Prevenció de complicacions

Mantenir la pressió arterial en nivells saludables ajuda a reduir el risc de complicacions greus a llarg termini.

Elements per mesurar la pressió arterial

La pressió arterial es mesura utilitzant un esfigmomanòmetre i un estetoscopi o un monitor digital, elements amb què comptem a Equimed i que proveïm a tot tipus de sistemes sanitaris i equips mèdics necessaris.

Aquests són els components clau per mesurar la pressió arterial:

Esfigmomanòmetre

Mànega de pressió: Es tracta d’un tub connectat al maneguet que conté l’aire.
Maneguet: Banda inflable que es col·loca al voltant del braç. Està dissenyat per aplicar pressió sobre l’artèria braquial per mesurar la pressió sanguínia.
Manòmetre: Dispositiu que mesura la pressió de l’aire dins del maneguet i proporciona una lectura de la pressió arterial.

Estetoscopi

Es fa servir per escoltar els sons de la sang fluint a través de l’artèria mentre el maneguet es desinfla. Aquests sons ajuden a determinar les pressions sistòlica i diastòlica.

Monitor Digital (Automàtic)

Dispositiu electrònic que mesura la pressió arterial sense necessitat d’un estetoscopi. És fàcil d’usar i sol ser més accessible per al monitoratge a casa.

23ag.

Reduint l’obsolescència de l’equipament mèdic

agost 23, 2024 equimed 163

La tecnologia és un pilar essencial en la medicina moderna, cosa que fa imprescindible disposar de les eines més avançades i evitar caure en l’obsolescència de l’equipament mèdic.

Reconeixent aquesta necessitat, Espanya ha aconseguit progressar significativament en la disminució de l’obsolescència del seu equipament mèdic.

Tot i això, és vital desenvolupar una estratègia nacional que asseguri la continuïtat en l’actualització de l’equip tecnològic dels hospitals públics, perquè la seva vida útil es mantingui en línia amb les recomanacions d’organismes internacionals, segons es detalla a l’informe més recent, Perfil tecnològic hospitalari: propostes per a la renovació, elaborat per la Federació Espanyola d’Empreses de Tecnologia Sanitària (Fenin).

“El percentatge d’equips nous s’eleva al 42% del total, davant del 35% del 2021, segons el darrer informe de Fenin.”

INVEAT impulsa les millores al sector sanitari

Espanya avança positivament en la reducció del nivell d’obsolescència del parc tecnològic sanitari gràcies a plans d’inversions com INVEAT.

Des del 2009, Fenin recopila i analitza de forma periòdica dades sobre el nivell d’obsolescència de l’equipament tecnològic sanitari públic i privat a Espanya.

L’últim d’aquests informes, publicat el desembre del 2021, alertava de l’encara alta xifra d’equips instal·lats a hospitals que superaven la vida màxima útil recomanada (entre 10 i 12 anys, a l’àmplia majoria de famílies tecnològiques).

Entre l’edició del 2021 i l’actualització ara presentada —amb dades al tancament del 2023—, el Ministeri de Sanitat ha desenvolupat el Pla INVEAT que ha permès renovar i/o incrementar prop de 850 equips d’alta tecnologia en hospitals públics i el impacte s’analitza en aquest informe.

“El balanç global indica que aquelles tecnologies analitzades en aquest informe que han format part de l´INVEAT mostren una millora molt significativa després de l´execució d´aquest pla i s´han millorat les capacitats diagnòstiques i de tractament del sistema sanitari”, ha assenyalat Carlos Sisternas, coordinador del Sector de Tecnologies i Sistemes dInformació Clínica de Fenin.

Així mateix, remarca que “a causa de la velocitat dels canvis tecnològics, l’obsolescència és un factor que cal tenir en compte per poder definir nous estàndards de vida útil dels equips per garantir una millor atenció al pacient”.

Impulsant la qualitat assistencial

Disposar d’equips renovats en centres hospitalaris no només facilita resultats diagnòstics i terapèutics més precisos, sinó la seguretat més gran de professionals sanitaris i pacients, i, per tant, la millora d’eficiència i la qualitat assistencial.

Organismes internacionals com el Comitè de Coordinació Europeu de la Indústria TI Radiològica, Electromèdica i Sanitària (COCIR) recomanen que als centres hospitalaris regeixi la coneguda com ‘golden rules: regla 60-30-10‘: un 60% d’equips disponibles amb menys de 5 anys, un 30% entre 5 i 10 anys i no més d’un 10% amb una antiguitat superior a 10 anys (es considerarien obsolets).

Reducció del 25% d’equips “obsolets”

En concret, l’informe precedent del 2021 recollia que, al còmput de grups tecnològics analitzats, el 35% de l’equipament acumulava menys de 5 anys de funcionament; un 22% se situava entre els 5 i els 10 anys; i un 43% superava els deu anys d’antiguitat.

L’actualització de l’informe indica que —amb dades al tancament del 2023— el percentatge d’equips ‘nous’ a hospitals públics i privats s’eleva ara al 42% del total, mentre que un 25% compta entre 5 i 10 anys.

Finalment, un 33% encara supera el llindar límit recomanat dels deu anys, si bé aquesta dada suposa una reducció del 25% respecte a la registrada el 2021.

Com a exemples positius, cal destacar que segons l’informe del 2021 més de la meitat (52%) d’equips de suport vital emprats a l’SNS superava els 10 anys d’antiguitat i ara, tres anys després, se situa al 22%.

També el grup d’equips de tomografia computaritzada (TC) presenta millores significatives a l’últim trienni: d’un 35 per cent d’equipament considerat obsolet s’ha reduït al 20 per cent després de l’execució del Pla INVEAT.

Tot i els avenços generals, hi ha famílies tecnològiques on encara s’entreveu marge de millora, com en el grup d’equips de radiologia —amb un 66% d’equips per sobre del llindar que marcaria l’obsolescència—, de mamografies —amb el 53 % d’equips amb una ‘vida’ superior a la recomanada— od’endoscòpia (46%) i els ecògrafs i els sistemes digitals d’injecció de contrast —amb un 30% per sobre del llindar d’obsolescència.

Importància de la planificació

Tot i els avenços que ha ofert el Pla INVEAT, encara hi ha una necessitat urgent de modernitzar i continuar renovant el parc tecnològic sanitari públic.

En especial, parlem d’aquells grups equipaments tecnològics que no han estat coberts pel Pla INVEAT i els anomenats “equips satèl·lits” que són fonamentals en l’ús d’equips principals: sistemes de comunicació i arxiu d’imatges (PACS), sistemes d’infusió, etc.

Els participants en aquesta trobada coincideixen que cal una planificació per a la renovació permanent d’equips, atenent a cada moment les necessitats sociosanitàries canviants, i un pla per a manteniment preventiu i reemplaçament dels equips ara instal·lats, que eviti incórrer novament en l’obsolescència.

“Esperem que el Pla INVEAT tingui continuïtat amb altres estratègies o noves fases dins d’ell, i que aquesta actualització de l’informe torni a ser tinguda en compte en el desenvolupament d’aquestes iniciatives”, ha dit Carlos Sisternas.

24jul.

La relació entre empatia i tecnologia sanitària a l’atenció mèdica

juliol 24, 2024 equimed 177

L’atenció mèdica als hospitals ha entrat en una nova dimensió en posar sobre la taula la relació entre empatia i tecnologia sanitària.

Centrada en la connexió emocional i la personalització de la cura, l’empatia, juntament amb la compassió, és considerada una de les qualitats essencials en l’atenció mèdica. De fet, segons un informe recent d’IDIS i LUKKAP, l’empatia emergeix més que mai com un aspecte clau en la gestió de l’experiència del pacient. Així, destaca la necessitat de percebre la connexió emocional, de personalitzar el tracte i de mostrar una voluntat genuïna d’acompanyament.

L’era postpandèmia ha fet que els pacients siguin més exigents, enfrontant-se a un sector sanitari que no sempre garanteix el benestar més gran i/o atenció mèdica en el seu conjunt.

Aquesta situació es veu exacerbada, sense anar més lluny, per hospitals abarrotats i la dificultat per obtenir cites.

La importància d’entendre el pacient

L’empatia en el context de l’atenció mèdica fa referència a la capacitat dels professionals de salut per comprendre i compartir els sentiments dels seus pacients.

Aquesta habilitat és fonamental per establir una relació de confiança, millorar la satisfacció del pacient i promoure millors resultats de salut. En definitiva, els metges empàtics poden comprendre millor les preocupacions i necessitats dels seus pacients, cosa que pot conduir a diagnòstics més precisos i tractaments més efectius.

L’empatia a l’era digital sanitària

Telemedicina, medicina de precisió basada en algorismes (genètica, epigenètica, càlcul de probabilitats, alertes i alarmes), dispositius mèdics, hospitalització domiciliària o monitorització a distància… No hi ha dubte que la tecnologia ajuda a desembussar el sistema.

En aquest context complex, s’està promovent una incorporació més gran de l’empatia en l’ús d’eines digitals per millorar l’experiència del pacient.

Tot i això, els serveis de telemedicina enfronten grans reptes, ja que encara no estan prou avançats i la seva adopció genera dubtes i pors entre els usuaris.

És imperatiu que la tecnologia serveixi com a suport en la descongestió del sistema de salut, cosa que es veurà incrementada per la cronicitat i l’augment de les situacions de dependència a causa de la longevitat.

Salut integral a l’era digital

A mesura que la tecnologia s’integra més a l’atenció mèdica, hi ha el risc que la interacció humana es redueixi.

La consulta mitjançant una pantalla o la dependència de dispositius pot deshumanitzar el procés d’atenció, fent que els pacients se sentin menys escoltats i compresos. És essencial trobar un equilibri entre lús de tecnologies avançades i la preservació de la connexió humana.

Més enllà de la tecnologia, la salut s’ha d’entendre de manera integral, amb un enfocament que permet treballar l’empatia digital i optimitzar les trucades de vídeo, així com millorar la interoperabilitat i la connexió entre la sanitat pública i privada, els sistemes d’informació de residències per a mútues d’accidents de treball i empreses de prevenció.

La coneguda com a “transformació digital de l’experiència del pacient” és fonamental i inclou la promoció de la salut o prevenció a través de la telemedicina: consultes remotes, assistència informativa via bots de conversa, i l’ús de dispositius mèdics que detecten alertes i alarmes.

També implica la utilització d’intel·ligència augmentada per part de metges i equips sanitaris, combinant intel·ligència artificial, big data i algorismes amb el judici humà.

En aquest context, l’experiència del pacient està condicionada per la vulnerabilitat i el patiment fins que no s’aconsegueix la curació, fent de l’empatia un pilar fonamental per a una atenció sanitària propera, còmplice i profundament humana.

“La coneguda com a transformació digital de l’experiència del pacient és fonamental i inclou la promoció de la salut o prevenció a través de la telemedicina: consultes remotes, assistència informativa via bots de conversa, i l’ús de dispositius mèdics que detecten alertes i alarmes.

Estratègies per integrar empatia i tecnologia

Com veiem, la intersecció entre empatia i tecnologia sanitària als hospitals està transformant radicalment la manera com es brinda atenció mèdica.

L’ús de tecnologies avançades com la intel·ligència artificial (IA), la telemedicina i els dispositius portàtils està millorant l’eficiència i precisió en el diagnòstic i tractament de malalties.

Ara bé, com es pot assolir una òptima integració?

Formació i educació

Els programes de formació mèdica han dincorporar el desenvolupament dhabilitats empàtiques juntament amb la capacitació tècnica en lús de noves tecnologies.

Els professionals de la salut necessiten estar capacitats per fer servir aquestes eines de manera que complementin i millorin la seva capacitat per brindar una atenció empàtica.

Disseny centrat en el pacient

El disseny de tecnologies sanitàries s’ha de centrar en les necessitats i les experiències del pacient.

Per exemple, les interfícies d’usuari han de ser intuïtives i accessibles, i les aplicacions de telemedicina han de facilitar la comunicació personal i directa entre metges i pacients.

Involucrar els pacients en el disseny i el desenvolupament d’aquestes tecnologies pot assegurar que s’abordin les seves preocupacions i es millori la seva experiència general.

Balanç entre tecnologia i contacte humà

Els hospitals han de trobar un equilibri adequat entre la tecnologia i el contacte humà. Les primeres han de ser vistes com a eines que poden donar suport, però no poden reemplaçar la interacció humana.

El futur del binomi empatia i tecnologia als hospitals

Avanços tecnològics

Els avenços en tecnologia sanitària continuaran, amb desenvolupaments com la realitat virtual per a la teràpia del dolor i la robòtica per a cirurgies d’alta precisió.

Aquestes novetats tindran el potencial de millorar encara més l’atenció mèdica, sempre que s’hi integrin de manera que no comprometin l’empatia i la connexió humana.

Rol de l’ètica a la innovació tecnològica

L’ètica jugarà un paper crucial en l?evolució de la tecnologia sanitària.

Les innovacions tecnològiques s’han de desenvolupar i implementar amb un enfocament ètic que prioritzi el benestar del pacient, assegurant que la tecnologia s’utilitzi per complementar i no reemplaçar la interacció humana.

Col·laboració multidisciplinària

Serà essencial que tecnòlegs, metges, pacients i dissenyadors col·laborin per crear solucions tecnològiques que realment beneficiïn els pacients. Un enfocament multidisciplinari assegura que les tecnologies es desenvolupin tenint en compte tant les necessitats clíniques com les humanes.

En resum, la integració de l’empatia i la tecnologia sanitària als hospitals suposa un canvi significatiu en la manera com es dóna atenció mèdica.

A través de la formació adequada, el disseny centrat en el pacient i un equilibri entre l’ús de tecnologia i el contacte personal, els hospitals poden assegurar que l’atenció mèdica del futur sigui innovadora i compassiva.

“La clau és utilitzar la tecnologia com una eina per enfortir, no reemplaçar, l’empatia en la cura de la salut.“

20juny

El camí cap a la indexació dels contractes públics de tecnologia sanitària

juny 20, 2024 equimed 155

És una sol·licitud de Fenin i CEOE per assegurar-ne l’accés per professionals i pacients.

El sector de la tecnologia sanitària segueix unint esforços per defensar diverses reivindicacions. Entre aquestes, destaca la urgència d’indexar els contractes públics de tecnologia sanitària.

El problema a què s’enfronta des de fa anys és la complexitat per a indexar (revisar els preus) determinats contractes públics de subministrament i serveis, com els de tecnologia sanitària, malgrat una recent modificació de la llei que permet la revisió dels preus.

Des del 2015 aquesta indexació estava reservada als contractes d’obra, contractes de subministraments de fabricació d’armament i equipament de les administracions públiques o als contractes de subministrament d’energia. Tot i això, l’augment de la inflació ha fet que moltes empreses de tecnologia sanitària es vegin ofegades davant la pujada de costos de les matèries primeres i l’energia.

Aquesta mesura, que com diem es va eliminar el 2015, actualment és més necessària que mai.

La posició de Fenin i CEOE

Una representació de la Junta Directiva de la Federació Espanyola d’Empreses de Tecnologia Sanitària (Fenin), encapçalada pel president, Jorge Huertas, i el secretari general, Pablo Crespo, ha mantingut una trobada institucional amb el president de la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE), Antonio Garamendi.

En aquesta reunió, les dues organitzacions han abordat assumptes prioritaris i d’interès comú per al sector empresarial i la indústria de Tecnologia Sanitària, amb vista posada en la millora de la sanitat, l’economia i la competitivitat del país.

Així, les patronals advoquen per recuperar el model de revisió de preus anterior al 2015, que permetia actualitzar-los a l’IPC al llarg de la seva vigència.

Les dues organitzacions han mostrat preocupació per l’augment de la inflació i han coincidit en la necessitat d’indexar els contractes públics per evitar que hi hagi problemes d’accés a innovacions tecnològiques de qualitat per part de professionals sanitaris i pacients.

Recuperar el model anterior al 2015

Tant Fenin com CEOE urgeixen a l’Executiu nacional que recuperi el model d’indexació anterior al 2015, que permetia actualitzar els contractes a l’IPC, i atès que la modificació legislativa aprovada el maig del 2023 resulta impossible d’aplicar a la pràctica, en no existir indicadors públics oficials a què poder referenciar les matèries primeres amb què es fabriquen els productes sanitaris.

“És una situació preocupant. Cal garantir la viabilitat del sector a través de l’equilibri economicofinancer dels contractes públics. El risc és que hi hagi una pèrdua de competitivitat d’Espanya per disposar de la tecnologia sanitària de més qualitat i penalitzar l’atenció sanitària de professionals sanitaris i pacients”, indica el president de Fenin, Jorge Huertas.

També des de la CEOE es mostren partidaris de la indexació dels contractes. El president, Antonio Garamendi, ha recordat que des del 2018 l’Administració ha incrementat el salari mínim interprofessional (SMI) més d’un 50% sense revisar el preu dels contractes públics subscrits amb les empreses.

“Des de CEOE venim reclamant aquesta indexació, que no és altra cosa que incrementar aquests contractes al compàs dels costos, cosa que evitaria també que molts contractes públics quedin deserts, com està passant, o frenar la innovació tecnològica en un sector com el sanitari, a el que aquests avenços són vitals.”

Antonio Garamendi. President CEOE.

Una aposta per la industrialització i l’autonomia estratègica

Durant la reunió s’han abordat altres qüestions d’interès per al sistema sanitari i l’àmbit empresarial, com és el cas de la compra pública basada en valor -enfront de criteris exclusivament economicistes- i l’aplicació d’un IVA reduït als productes sanitaris.

Aquest mes d’abril es compleixen dos anys des de la reforma de la directiva europea de l’IVA que permet als Estats membres aplicar aquesta mesura en considerar-los béns de primera necessitat, però sense que Espanya hagi fet cap moviment en aquest període.

Per acabar, les dues organitzacions han aprofundit en la importància que l’Administració faci una aposta “urgent i decidida” per la industrialització i l’autonomia estratègica del país.

En aquest sentit, pel seu caràcter essencial per a la salut i qualitat de vida de la població, es considera fonamental que es posi en marxa un Pla d’Industrialització propi per al sector de Tecnologia Sanitària, que fomenti la fabricació local, permeti retenir i atraure talent , i promogui un entorn fiscal favorable.

“Comptar amb un teixit productiu sòlid i amb capacitat d’escalar la producció permetrà estar millor posicionats per fer front a qualsevol repte sanitari i de salut pública present i de futur.”

Pablo Crespo. Secretari general Fenin.

La importància del sector tecnològic sanitari

Cal recordar que el sector de tecnologia sanitària es consolida com a motor econòmic del país, generador d’ocupació qualificat i impulsor de la marca Espanya a l’exterior.

Així es desprèn de la Memòria de Sostenibilitat 2023 de la Federació Espanyola d’Empreses de Tecnologia Sanitària.

“El Sector de Tecnologia Sanitària a Espanya va créixer un 4,5% el 2023 i va assolir una facturació conjunta de 10.600 milions d’euros.”

La bona evolució econòmica es complementa amb els 4.635 milions d’euros facturats en exportacions, que suposa un augment del 7% sobre les xifres del 2022 i un 43% de la facturació total recollida per aquesta indústria.

El paper essencial d’aquest sector per al país també es constata en termes d’ocupabilitat, ja que ja genera 32.000 llocs de treball directes, fet que suposa un increment del 4,6% respecte a l’exercici anterior (1.500 nous llocs de treball), i al voltant de 100.000 indirectes.