El primer ECG surt amb la línia de base inestable. Es repeteix. El segon conserva el mateix soroll i, quan s’observa amb més calma, n’apareix la causa: un elèctrode que ha perdut adherència, un cable recolzat amb tensió o un pacient incòmode que no aconsegueix relaxar els braços. El problema no era la manca de registres, sinó haver repetit abans d’esbrinar què fallava.
La qualitat del senyal ECG es construeix molt abans de prémer «adquirir». Depèn de la preparació del pacient i de la pell, de l’estat dels elèctrodes, de la col·locació, del cablejat, de l’entorn i dels ajustos de l’equip. Quan una d’aquestes baules falla, repetir sense mètode sol reproduir l’artefacte i afegeix feina sense aportar informació.
Aquesta guia proposa una manera ordenada d’identificar-ne la causa, corregir una variable cada vegada i revisar el resultat abans d’acceptar l’electrocardiograma. No pretén interpretar el traçat ni substituir el protocol del centre, les instruccions d’ús o el criteri clínic.
Un artefacte no és una troballa clínica
En electrocardiografia, s’anomena artefacte una alteració del traçat que no procedeix de l’activitat elèctrica cardíaca real, sinó que apareix durant l’adquisició o el processament del senyal. Es pot manifestar com una línia de base que es desplaça, soroll fi i ràpid, pics, interrupcions o un senyal absent. El seu aspecte orienta la cerca, però rarament identifica per si sol una causa única.
Convé distingir termes que sovint s’utilitzen com si fossin equivalents. El soroll descriu un component no desitjat que embruta el senyal; la interferència apunta a una pertorbació, normalment externa; i l’artefacte és l’alteració que finalment apareix al registre. Tampoc tot error tècnic és un artefacte: una col·locació incorrecta dels elèctrodes pot modificar la morfologia sense generar un traçat visiblement sorollós.
Aquesta distinció és essencial. Un senyal net no implica que l’ECG sigui normal; un senyal sorollós tampoc demostra una alteració cardíaca. Primer es valora si el registre és tècnicament acceptable. Després, un professional competent en fa la interpretació clínica juntament amb la resta d’informació del pacient.
Per a qui necessiti revisar primer la finalitat de la prova, Equimed explica què és un electrocardiograma i quina informació registra. Aquí el focus és més específic: evitar que una adquisició tècnicament deficient condicioni la revisió posterior.
| Què s’observa | Què pot estar passant | Primera comprovació | Què convé evitar |
|---|---|---|---|
| Línia de base amb deriva | Respiració, moviment o contacte inestable | Postura, comoditat, adherència i tracció del cable | Compensar-la únicament amb filtres |
| Soroll fi d’alta freqüència | Tensió muscular o interferència elèctrica | Relaxació, proximitat de cables d’alimentació i ajust de xarxa | Suposar que tots els canals tenen la mateixa causa |
| Pics o salts bruscos | Moviment de l’elèctrode, la connexió o el cable | Localitzar les derivacions afectades i seguir-ne el recorregut | Moure tots els elèctrodes alhora |
| Senyal pla o absent | Elèctrode o derivació desconnectats | Comprovar des de la pell fins al mòdul d’adquisició | Confirmar el registre sense resoldre l’avís |
| Morfologia inesperada sense soroll evident | Error tècnic de col·locació o possible inversió | Referències anatòmiques i identificació de cada cable | Recol·locar per intuïció sense documentar-ho |
La taula serveix per decidir on cal mirar primer, no per diagnosticar una avaria ni una condició clínica. Si el problema es manté després d’aplicar el procediment autoritzat, l’equip o l’accessori s’han de gestionar d’acord amb el protocol tècnic del centre.

La qualitat del senyal ECG comença en el pacient
En la pràctica diària, una frase breu pot canviar el registre. Explicar què passarà, procurar intimitat i demanar al pacient que es mantingui quiet i sense parlar afavoreix la relaxació. El manual d’usuari de l’ELI® 280 també insisteix que la persona estigui estirada i còmoda abans d’iniciar l’adquisició.
Hi ha situacions que requereixen una mica més de temps: fred, tremolor, dolor, ansietat, dificultat respiratòria o una postura mal sostinguda. No es resolen amagant-ne l’efecte a la pantalla. S’atenen dins dels límits clínics del cas, s’adapta l’entorn quan és possible i es documenta allò que pugui condicionar el registre.
La pell i l’elèctrode formen una única interfície
El contacte elèctrode-pell ha de ser estable. Pèl, greix, humitat, restes de productes, pell seca o un adhesiu deteriorat poden augmentar la impedància o fer que el contacte canviï amb el moviment. La preparació correcta no és una recepta universal: depèn de l’elèctrode, de les instruccions d’ús, de l’estat de la pell i del protocol aprovat.
Per això no és bona idea improvisar amb productes o tècniques que «sempre han funcionat». Algunes recomanacions varien segons el consumible i la institució. En pacients fràgils, d’edat avançada o amb pell vulnerable, qualsevol preparació s’ha de fer amb una precaució especial per evitar molèsties o lesions.

| Baula | Què es comprova | Evidència que està preparat | Senyal d’alerta |
|---|---|---|---|
| Pacient | Informació, comoditat, postura i quietud | Pot romandre relaxat durant l’adquisició | Tremolor, conversa, tensió muscular o postura forçada |
| Pell | Neteja, sequedat i preparació autoritzada | Superfície apta per a un contacte estable | Humitat, crema, pèl o irritació |
| Elèctrode | Integritat, emmagatzematge, gel i adherència | No es desplaça i manté el contacte | Envàs obert, sequedat, dany o vora aixecada |
| Cable | Connexió, suport, recorregut i absència de tensió | El moviment del feix no estira l’elèctrode | Estrebades, enganxaments, connector fluix o dany visible |
| Col·locació | Referències anatòmiques i correspondència de derivacions | Posició coherent amb el mètode normalitzat | Ubicació aproximada o inversió |
| Equip | Identitat, guany, velocitat, filtres i avisos | Configuració d’acord amb el protocol i senyal revisable | Ajustos desconeguts o avisos sense resoldre |
Com identificar la causa sense repetir a cegues
Quan apareix una alteració tècnica, tocar-ho tot alhora impedeix saber què l’ha resolta. És més eficaç seguir una seqüència curta i canviar una sola variable. Si després de corregir el contacte d’un elèctrode el problema desapareix, s’obté una pista útil. Si es recol·loquen deu elèctrodes, es canvia el filtre i se substitueix el cable al mateix temps, el segon ECG pot sortir net, però l’equip assistencial no haurà après res.
- Atureu l’acceptació del registre. No el confirmeu ni l’envieu mentre hi hagi un dubte tècnic rellevant.
- Observeu-ne l’abast. Determineu si l’artefacte apareix en una derivació, en un grup concret o en totes.
- Torneu al pacient. Comproveu postura, moviment, conversa, tremolor i comoditat.
- Seguiu la ruta física. Reviseu pell, elèctrode, connector i cable de les derivacions afectades.
- Confirmeu la col·locació. Utilitzeu referències anatòmiques, no la posició d’un ECG anterior ni una aproximació visual.
- Reviseu els ajustos. Comproveu velocitat, guany i filtres d’acord amb el protocol, sense utilitzar-los per dissimular una adquisició deficient.
- Torneu a adquirir i compareu. Valoreu si el canvi ha corregit el patró abans de passar a una altra causa possible.

Les derivacions afectades poden orientar la cerca
El traçat no només mostra que hi ha una alteració; de vegades també acota on cal buscar. El manual de l’ELI® 280 relaciona determinades combinacions de derivacions de les extremitats amb l’elèctrode o l’extremitat que convé comprovar. És una ajuda pràctica per a la resolució tècnica, no una regla d’interpretació clínica.
| Derivacions amb artefacte o senyal anòmal | Primera zona que convé revisar | Acció ordenada |
|---|---|---|
| I i II | Elèctrode RA o moviment del braç dret | Revisar relaxació, contacte, connector i cable RA |
| II i III | Elèctrode LL o moviment de la cama esquerra | Revisar suport, contacte, connector i cable LL |
| I i III | Elèctrode LA o moviment del braç esquerre | Revisar relaxació, contacte, connector i cable LA |
| Una o diverses precordials | Elèctrode, preparació, connexió o posició corresponent | Seguir cada derivació des del tòrax fins al mòdul |
| Totes amb soroll d’alta freqüència | Entorn elèctric i configuració | Comprovar cables d’alimentació i freqüència del filtre de xarxa |
El valor d’aquesta lectura és reduir el camp de cerca. Si l’alteració es concentra en I i II, no té sentit començar substituint tots els elèctrodes precordials. Primer s’inspecciona allò que comparteixen aquestes derivacions i es comprova l’efecte de la correcció.
Un filtre pot netejar l’aparença i modificar el senyal
Els filtres són necessaris per gestionar components no desitjats del senyal, però no són una goma d’esborrar innòcua. La declaració tècnica de l’AHA, l’ACC i l’HRS sobre l’estandardització de l’ECG explica que determinats filtratges poden reduir la deriva de la línia de base o el soroll d’alta freqüència i, alhora, alterar la fidelitat de parts del traçat. Per això, l’ajust utilitzat ha de ser visible, conegut i coherent amb el procediment.
Si el registre només sembla acceptable després de canviar els filtres sense corregir la causa física, l’adquisició encara mereix una revisió.
L’ELI® 280 permet configurar el filtre d’interferència de xarxa a 50 o 60 Hz i ofereix filtres d’impressió de 40, 150 i 300 Hz. El mateix manual assenyala que la selecció atenua diferents freqüències i afecta la fidelitat mostrada i impresa. No hi ha, per tant, un ajust que s’hagi d’aplicar automàticament a qualsevol situació: correspon al centre definir-lo segons l’ús previst i conservar aquesta informació amb el registre.
Què pot aportar l’ELI® 280 al control de qualitat
La preparació i la col·locació continuen sent tasques humanes, però l’electrocardiògraf pot fer visibles alguns problemes abans d’acceptar l’examen. La pàgina d’Equimed de l’electrocardiògraf en repòs ELI® 280 documenta la visualització simultània de les dotze derivacions, la confirmació de connexió, l’indicador d’error i la detecció de possibles inversions de derivacions.
També incorpora Best 10. Quan aquesta funció està activada, l’equip analitza els segments emmagatzemats en una memòria intermèdia de cinc minuts i selecciona deu segons segons el soroll d’alta i baixa freqüència. El manual també aclareix que Best 10 no està disponible mentre persisteixi una determinada fallada de derivació. La lògica és sensata: primer es resol la connexió; després es tria el segment.
Best 10 pot donar suport a la revisió i reduir repeticions evitables, però no converteix una col·locació incorrecta en una col·locació correcta ni substitueix la valoració del professional. És una ajuda dins d’una cadena de qualitat. La guia d’Equimed per triar un electrocardiògraf de 12 derivacions desenvolupa com encaixen aquestes funcions en el flux clínic, la connectivitat i el suport del centre.


Reduir repeticions exigeix més que formar una persona
Quan un mateix tipus d’artefacte apareix repetidament en diferents unitats o torns, pot ser que no respongui a un error individual. Potser els elèctrodes s’emmagatzemen malament, els cables se substitueixen tard, les configuracions no estan estandarditzades o cada professional aplica una preparació diferent. En aquest punt, la pregunta deixa de ser «qui ha fet aquest ECG?» i passa a ser «quina part del sistema genera variabilitat?».
| Àrea | Responsabilitat concreta | Evidència útil | Problema que ajuda a prevenir |
|---|---|---|---|
| Equip assistencial | Preparació, col·locació, revisió i documentació | Llista de comprovació i criteris d’acceptació compartits | Variabilitat entre professionals |
| Formació | Entrenar amb casos nets i amb incidències | Observació de la pràctica i reciclatge periòdic | Repetició automàtica sense identificar la causa |
| Compres i magatzem | Controlar referències, conservació i rotació | Lots, caducitats i condicions d’emmagatzematge | Elèctrodes secs o incompatibles |
| Enginyeria clínica | Revisar cables, mòduls, bateria i manteniment | Historial d’incidències i substitucions | Fallades intermitents dels accessoris |
| Responsable clínic | Definir ajustos i criteris d’acceptació | Protocol vigent i registre de canvis | Ús inconsistent de filtres i configuracions |
| Qualitat | Analitzar repeticions i causes recurrents | Mostreig de registres i accions correctives | Tractar cada artefacte com un fet aïllat |
Llista de comprovació abans d’acceptar el registre
- La identitat i la sol·licitud corresponen al pacient.
- El pacient està informat, còmode i tan quiet com permet la seva situació.
- La pell s’ha preparat d’acord amb el protocol.
- Els elèctrodes estan íntegres, adherits i dins de les seves condicions d’ús.
- Els cables estan connectats, recolzats i sense tensió.
- Les derivacions segueixen les referències anatòmiques previstes.
- La velocitat, el guany i els filtres són els autoritzats per a l’examen.
- Les dotze derivacions són presents i els avisos s’han resolt.
- Les modificacions rellevants s’han documentat.
- El registre s’ha revisat abans d’enviar-lo o arxivar-lo.
Un bon senyal no s’aconsegueix repetint: s’aconsegueix corregint
La manera més fiable de reduir artefactes no consisteix a perseguir una pantalla perfecta, sinó a fer reproduïble l’adquisició. Pacient, pell, elèctrodes, cablejat, col·locació i ajustos s’han de revisar en el mateix ordre, fins i tot quan el servei treballa sota pressió.
Aquest mètode estalvia repeticions, però aporta una cosa més valuosa: permet explicar per què s’ha acceptat un registre, què s’ha modificat i què cal revisar si el problema torna a aparèixer. La tecnologia ajuda a veure i gestionar el senyal. La qualitat sorgeix quan aquesta ajuda s’integra en un procediment que les persones poden aplicar i comprovar.
Preguntes freqüents sobre la qualitat del senyal ECG
Quines són les causes més freqüents d’artefactes en un ECG?
Entre les causes habituals hi ha el moviment, la tensió muscular, una preparació insuficient de la pell, elèctrodes deteriorats, contacte inestable, tracció dels cables i interferència elèctrica. La col·locació incorrecta és un altre error tècnic rellevant, tot i que no sempre produeix un artefacte visible.
S’ha de repetir sempre un ECG que presenta soroll?
No de manera automàtica. Primer s’ha d’aplicar el criteri d’acceptació del centre, identificar la causa probable i corregir-la. Repetir sense modificar res pot reproduir el mateix artefacte.
Els filtres poden corregir una mala adquisició?
No. Els filtres atenuen determinats components i poden modificar l’aparença i la fidelitat del traçat. S’han d’utilitzar segons el protocol, no com a substitut d’una preparació, un contacte o una col·locació correctes.
Per què la tensió dels cables afecta el senyal ECG?
Perquè el moviment o el pes del cable es poden transmetre a l’elèctrode i alterar el contacte amb la pell. Recolzar el feix i evitar estrebades ajuda a mantenir una interfície estable.
Es pot canviar la posició dels elèctrodes per reduir el soroll?
Només quan la situació clínica o el protocol ho justifiquin. La modificació ha de quedar documentada, ja que una posició alternativa pot canviar la morfologia i afectar la comparació amb altres registres.
Com ajuda l’ELI® 280 a controlar la qualitat del senyal ECG?
L’ELI® 280 mostra les dotze derivacions, informa de fallades de connexió, pot detectar possibles inversions i ofereix Best 10 per seleccionar un segment amb menys soroll. Aquestes funcions ajuden, però no substitueixen, la preparació i la revisió professional.
Fonts tècniques consultades
- Baxter / Welch Allyn: manual d’usuari de l’electrocardiògraf ELI® 280.
- Equimed: electrocardiògraf en repòs ELI® 280.
- Fitxa tècnica de l’ELI® 280 disponible a Equimed.
- AHA/ACC/HRS: recomanacions per a l’estandardització i la interpretació de l’electrocardiograma, part I.
- NHS Supply Chain: revisió clínica d’elèctrodes ECG per a adults.







