En un món on l’esperança de vida continua augmentant, l’atenció geriàtrica s’ha convertit en una prioritat estratègica per als sistemes de salut. Aquesta especialitat mèdica, centrada en oferir cures específiques a les persones grans, s’enfronta avui a importants desafiaments: l’augment de malalties cròniques, l’escassetat de recursos i la manca de professionals.
“La geriatria no és només una especialitat de futur, sinó una necessitat urgent del present. L’envelliment de la població ja és una realitat consolidada a Espanya.”
_ Rafael Sánchez-Ostiz. Geriatre i President de CEAPs.
Estat actual de l’atenció geriàtrica: limitacions i necessitats urgents
En les darreres dècades, el creixement accelerat de la població gran ha posat en evidència mancances estructurals importants en els sistemes de salut a escala global. L’atenció geriàtrica s’ha hagut d’adaptar a una demanda creixent, marcada per malalties cròniques complexes i la necessitat d’un enfocament assistencial més humà, continu i centrat en la persona.
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), es preveu que l’any 2050 hi hagi més de 2.000 milions de persones majors de 60 anys al món. Aquest canvi demogràfic requereix una transformació profunda del model sanitari actual.
Principals reptes de l’atenció geriàtrica actual
1. 1. Manca de professionals especialitzats
L’escassetat de geriatres, infermers i terapeutes amb formació específica és un dels obstacles principals. Molts professionals no compten amb l’entrenament necessari per atendre condicions com la fragilitat, la polifarmàcia o el deteriorament cognitiu, fet que comporta diagnòstics inadequats i tractaments ineficients.
2. 2. Recursos limitats i pressió sobre els sistemes de salut
Els recursos sanitaris actuals no estan dimensionats per afrontar la magnitud de l’envelliment poblacional. Això es tradueix en llargues llistes d’espera, accés desigual als serveis especialitzats i una atenció fragmentada. La manca d’inversió en geriatria és un problema que requereix una actuació urgent.
3. Models assistencials fragmentats
L’atenció geriàtrica tradicional sol estar dispersa entre múltiples especialitats sense una coordinació adequada. Aquesta manca d’integració genera errors clínics, duplicació de proves i una atenció menys segura i eficaç.
4. Escassa innovació i infraestructura tecnològica
L’ús de tecnologia en geriatria continua sent limitat. Tot i el potencial d’eines com la telemedicina, els dispositius de monitoratge remot o la intel·ligència artificial, la seva adopció encara és baixa, especialment en regions amb menys recursos o baixa connectivitat.
Geriatria postpandèmia de la COVID-19
Cinc anys després de l’estat d’emergència provocat per la pandèmia, encara se senten els efectes d’una crisi que va posar al descobert debilitats greus del sistema sanitari, especialment pel que fa a l’atenció a les persones grans. Les residències, en particular, van ser l’epicentre d’una realitat alarmant: la manca d’integració entre els serveis sanitaris i socials.
Durant l’emergència, es va fer evident que el model d’atenció geriàtrica necessitava una transformació urgent. La poca coordinació prèvia entre hospitals i residències dificultava la resposta en situacions crítiques. Com a resultat d’aquesta experiència, es van impulsar canvis estructurals que han tingut un impacte durador.
La incorporació de la geriatria en els sistemes sanitaris ja era una necessitat abans de la pandèmia, tot i que des del sector apunten que aquesta va contribuir a accelerar el procés.
“La pandèmia va obligar a un canvi en l’atenció sanitària en general durant tot el temps que va durar i, per descomptat, molts d’aquests canvis s’han mantingut; per exemple, a la Comunitat de Madrid, la coordinació entre l’àmbit hospitalari i les residències era quelcom puntual o anecdòtic; i amb la pandèmia es va elaborar un pla d’atenció coordinada que comunica l’àmbit residencial amb els professionals de geriatria dels hospitals, fet que ha permès millorar la comunicació. En termes generals, podem dir que s’ha millorat l’atenció geriàtrica, ja que la pandèmia va posar el focus en el pacient gran per ser el més vulnerable, i això ha fet visible aquesta necessitat. Tanmateix, encara queda molt camí per recórrer.”
Un nou enfocament: cap a una atenció geriàtrica més humana, tecnològica i personalitzada
El context actual exigeix un canvi de paradigma: passar d’un model reactiu i generalista a un de preventiu, personalitzat i multidisciplinari. L’atenció geriàtrica moderna ha d’incorporar tecnologia, promoure el treball en equip i garantir la formació contínua del personal sanitari.
- La innovació tecnològica hi juga un paper transformador.
- Dispositius de monitoratge remot permeten controlar constants vitals en temps real.
- La telesalut i les consultes virtuals milloren l’accés a l’atenció especialitzada.
- La intel·ligència artificial i el big data ajuden a detectar riscos abans que es produeixin complicacions.
A més, el desenvolupament de solucions centrades en l’usuari, com les propostes per startups tecnològiques, permet crear dispositius i plataformes més accessibles, intuïtives i assequibles per a les persones grans i els seus cuidadors.
Una oportunitat per repensar la cura de les persones grans
L’atenció geriàtrica no és només una necessitat mèdica, sinó també un imperatiu social i econòmic. Amb un enfocament adequat, és possible oferir a les persones grans una vellesa més digna, saludable i autònoma. Per aconseguir-ho, és fonamental avançar cap a models d’atenció centrats en la persona, integrant tecnologia, formació i col·laboració entre tots els actors del sistema sanitari.
Invertir avui en una geriatria de qualitat és assegurar un futur més just i humà per a tothom.